Cúmbric: diferència entre les revisions

|rankiso3=-xcb

El '''Cúmbriccúmbric''' era una llengua [[Llengües cèltiques|celta]] que es parlava ena les regions angleses de [[CumbriaCúmbria]], ([[WestmorelandWestmorland]] i [[Cumberland]]), [[Yorkshire]], i el sud d'[[Escòcia]].{{sfn|Koch|2006|p=515-516}} Es parlava del {{segle |VII}} al {{segle |XII}} o {{segle|XIII}}. L'idioma està documentat només per noms personals en les cròniques britàniques i irlandeses, i per algunes paraules que han sobreviscut en dialectes de l'[[Scots|escocès]].

Al [[{{segle |VII]]|s}} l'avanç dels invasors anglos[[angles]] cap a l'oest de la Gran Bretanya des de la costa est, va deixar incomunicades en dues regions diferents a les comunitats de [[llengües britòniques|llenguaparla Britonbritònica]], quedant al sud el [[gal·lès]] i dividint la zona nord en tres regnes:
* [[Gododdin]], entre els rius [[riu Forth|Forth]] i [[riu Tweed|Tweed]], amb capital a [[Edimburg]];
* [[regne de Strathclyde|Strathclyde]], ocupantque ocupava gran part del sud-oest d'Escòcia, amb capital a [[Dumbarton]], i
* [[Rheged]], en l'actual [[CumbriaCúmbria]] i part d'Escòcia, amb capital possiblement a [[Carlisle (Cúmbria)|Carlisle]].
En aquests regnes i en aquesta zona, a banda i banda del límit actual entre [[Escòcia]] i [[Anglaterra]], a la part occidental, era on va ser parlat el cúmbric.

El regneRegne de Gododdin va caure en poder dels anglosangles a mitjan {{segle |VII}}, tot i que desconeixem quant de temps va perdurar el cúmbric a la regió.

Els altres dos regnes van aconseguir sobreviure durant més temps a les incursions, ocupacions i rivalitats entre els anglosangles, els escocesos i altres grups procedents d'Irlanda, d'origen mixt irlandès i víkingviking. Encara que en l'actualitat el terme 'Cumbria'Cúmbria'' es refereix únicament a la zona anglesa, hi ha justificació històrica perquè pugui usar-se per al·ludir a totauna l'àrea, finsmés iàmplia que totinclouria l'antic regne[[Regne de Strathclyde]], de la mateixa manera que podem utilitzar el terme ''cúmbric'' per referimreferir-nos a la seva llengua. Strathclyde va passarpassà a formar part del regneRegne d'Escòcia al {{segle |X}}, però s'han conservat nombrosos noms de llocs en Britó[[Britànnia|britó]] que han arribat fins als nostres dies, per exemple: ''Ochiltree''(cf., delformat pels termes en [[gal·lès]] ''Uchel'' ('alt',) i ''tref'' ('ciutadania') .

On sembla haver-hi més traces d'aquesta llengua és en la [[toponímia]], així ''[[Lanark]]'', per exemple, es correspon amb el [[gal·lès]] ''llannerch'', ('clar'); ''[[Ecclefechan]]'' amb el gal·lès ''eglwysfechan'', ('petita església petita'), ''[[Penrith]]'' amb, enel gal·lès, ''pen'' + '('fi, acabament'') i +''Rhyd'' + '('gual''), és a dir,' 'al final del gual ', o [[Carrock]] (Fell) amb el gal·lès ''carregafell'', ('càrrega, roca ').

També coneixem tres paraules dins d'un text legal llatí datat del {{segle |XI}}, '' {{polytonic|Leges inter Brett et Scotto }}''. Aquestes tres paraules són: '' galnys '', ('indemnització per un homicidi comès o bé el deute de sang degudadegut a ell'); '' mercheta '', ('filla'), i '' kelkyn '', (' cercle ',); els equivalents en [[gal ·lès]] medimitjà són '' galana '', '' merch '' i '' cylch '' (en [[bretó]] '' merc'h '' i '' kelc'h '', en el cas de les dues últimes paraules). També hi ha noms propis en la '' Vida de Santsant Kentigern''.<ref>Alejandro Gutman, Beatriz Avanzati, ''[http://www.languagesgulper.com/eng/Cumbric.html The language gulper]'', 2013.</ref>

Es barallaconsidera que els [[Bard (professió)|bards]] [[Taliesin]] i [[AneurinAneirin]] del [[{{segle |VI]]|s}} vapodrien haver fet servir aquesta llengua per compondre les seves obres en aquesta llengua.{{sfn|Davies|2014|p=17}}

El destí de la llengua en la CumbriaCúmbria moderna és, encara, més fosc. S'accepta generalment la teoria de [[Keneth Jackson]] que proposa que la llengua havia pràcticament desaparegut fins que al [[{{segle |X]]|s}} va ser de nou introduïda procedent de [[Strathclyde]]. No obstant això, [[Phythian-Adams]] (1996) sosté que, almenys en algunes parts de la zona en qüestió, la llengua celta va sobreviure a l'ocupació Angladels angles i que es podria haver mantingut fins al [[{{segle |XII]]}}.{{sfn|James|2008|p=187–203}}

A partir de les poques evidènciesproves que ens han arribat es dedueix que no havia de ser molt diferent del [[gal·lès antic]], llengua millormés ben coneguda. Tampoc diferiria massa de la [[llengua bretona]] parlada en aquesta època. En l'actualitat hies hafan esforços deper reconstruir-la utilitzant les poques paraules i frases que sobreviuen entre els parlants locals d'anglès.