Batalla d'Autun: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant codi plantilles militars |
Cap resum de modificació |
||
(21 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula conflicte militar|
imatge =
peu =Campanyes franques a Aquitània (507-509) nom_de_la_batalla=Batalla d'Autun|
data=[[532]]|
localitat=[[Ciutat d'Autun]]|
resultat=Decisiva victòria franca|
mapa= {{Localització militar
Línia 15 ⟶ 12:
|lat_deg=46 | lat_min=57 | lat_seg=6 |lon_deg=4 | lon_min=17 |lon_seg=58
|float=none
| caption = Batalla d'Autun
|width=
}}|
bàndol1=[[Regne merovingi de París]] <br>[[Regne merovingi de Soissons]]|
Línia 22 ⟶ 19:
general1=[[Khildebert I]] <br>[[Clotari I]]|
general2=[[Godomar III]]|
}}
{{formació del regne franc}}
La '''Batalla d'Autun''' es va lluitar en
== Antecedents ==
El [[507]], derrotats els visigots a la [[batalla de Vouillé]], els francs i els seus aliats borgonyons van ocupar sense resistència els territoris cap al sud; els francs van entrar a [[Provença]] i [[Septimània]] i van assetjar a [[Gesaleic]], pretendent al tron visigot, a [[Narbona]] i van amenaçar [[Carcasona]], però [[Teodoric el Gran]] ho va aturar i va enviar al general [[Ibba]] o Ibbas, que es va apoderar de Provença, i després va avançar fins Arle, on va [[Setge d'Arle (508)|aixecar el setge franc]].<ref name=HOG>{{Ref-llibre |cognom=Wolfram |nom=Herwig |cognom2=Dunlap |nom2=Thomas J. |títol=History of the Goths |url=https://books.google.
El mateix any el general [[Ibba]] [[batalla de Barcelona (510)|ocupà Barcelona]] i deposà a Gesalic que va fugir a territori dels [[vàndals]],<ref name=HOG/> que el van expulsar.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wolfram |nom=Herwig |títol=History of the Goths |url=http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA243&dq=Vouill%C3%A9+goth+retreat&hl=ca&sa=X&ei=kDPvUvvzPKSP7AbQxYGAAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Vouill%C3%A9%20goth%20retreat&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1990 |pàgines=300 |isbn=0520069838}}</ref> Teodoric va fer retirar després les seves forces del territori visigot; Arle fou declarada capital de la prefectura de les Gàl·lies dins el regne ostrogot, i nomena prefecte a [[Petrus Marcellinus Felix Liberius|Liberi]], que va exercir el càrrec 18
Durant la invasió dels francs del [[524]], [[Godomar III]] va restar inactiu i això va permetre la captura del seu germà [[Segimon de Borgonya|Segimon el Sant]] pel rei merovingi [[Clodomir]], i va prendre el poder i va aixecar el país contra els francs; les guarnicions d'aquestos foren massacrades. Clodomir va haver de retornar per acabar definitivament amb el regne burgundi. Godomar III va reunir un exèrcit i va esperar als francs a l'est de Lió. A la [[batalla de Vézeronce]], Godomar va vèncer
==
Els germans de [[Clodomir]], [[Khildebert I]] i [[Clotari I]], encara que privats del suport de [[Teodoric I d'Austràsia]], germanastre de Clodomir i el més gran dels fills de [[Clodoveu I]], lligat per llaços de parentiu amb Sigimon, amb la filla del qual s'havia casat, van decidir marxar junts contra
== Conseqüències ==
Godomar es va retirar a una vall alpina, anomenada després Valgaudemar (departament dels [[Alts Alps]]) que va agafar el seu nom. El seu vassall Josfredi, hauria ocupat la vall veïna al nord, la Vajouffrey (derivat de Valis Josfredi) al departament de l'[[Isère]]; avui dia les dues valls formen part del [[Parc Nacional dels Écrins]] i s'hi parlen formes dialectals d'origen burgundi. Després de la mort de Teodoric el [[533]], al que va succeir el seu fill [[Teodobert I]]
== Referències ==
{{
{{ORDENA:Autun}}
[[Categoria:Batalles del Regne franc]]
[[Categoria:Burgundis]]
[[Categoria:
[[Categoria:Autun]]
|