Marbre de Carrara: diferència entre les revisions

{{Infotaula de roca}}

[[Fitxer:Michelangelo's David' by- Michelangeloright Firview JBU0042.jpg|miniatura|[[David de Miquel Àngel]] en marbre de Carrara.]]

El '''marbre de Carrara''' (pels [[Antiga Roma|romans]] '''''marmor lunensis''''', o "«marbre [[Luni (Itàlia)|lunenc"]]») és un tipus de [[marbre]], extret de les [[pedrera|pedreres]] dels [[Alps Apuans]] a [[Carrara]].<ref>{{ref-web|url=https://www.aatespanol.cl/terminos/300011576|títol= mármol de Carrara|obra= El Tesauro de Arte & Arquitectura|llengua=castellà}}</ref>

És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva [[blanc]]or (o amb tonalitats [[blau|blavoses]]-[[gris]]enques), gairebé sense [[Filó (geologia)|vetes]], i gra de fi aspecte [[farina|farinós]].<ref>{{Ref-web|títol=El marbre: una roca o moltes roques diferents?|url=https://blog.museuciencies.cat/2012/02/el-marbre-una-roca-o-moltes-roques-diferents/|data=2012-02-10|consulta=2020-09-06|editor=Museu de ciències naturals de Barcelona|cognom=Díaz Acha|nom=Yael}}</ref>

Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de [[Juli Cèsar]] ([[48  aC|48]] - [[44  aC]]), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de [[Roma]] i de moltes cases patrícies. El [[Panteó d'Agripa]] i la [[Columna de Trajà]] estan realitzats amb aquest material. L'exportació es realitzava pel port de [[Luni (Itàlia)|Luni]], i d'aquí ve el seu nom de "''Marmor lunensis''". Era un dels més utilitzats en les construccions de l'antiga [[Tàrraco]].<ref>{{Ref-web|títol=El marbre de carrara era un dels més utilitzats en les construccions de l'antiga Tarraco|url=https://www.tarragonaradio.cat:443/noticia/el_marbre_de_carrara_era_un_dels_mes_utilitzats_en_les_construccions_de_lantiga_tarraco/30540|consulta=2020-09-06|editor=Ràdio Tarragona|data=22 gener 2014}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref>

A partir del [[{{segle |V]]}}, l'activitat extractiva es va aturar arran de les [[invasions bàrbares]]. Després, a causa del desenvolupament del [[cristianisme]], el marbre va tenir una gran demanda per a la construcció i la decoració interna dels edificis religiosos. La fervent activitat de les pedreres es deu principalment als "mestres", com el cas dels [[escultor]]s [[Giovanni Pisano|Giovanni]] i [[Nicola Pisano]], qui l'utilitzaren per les seves obres a la [[Itàlia]] Central, com a la [[Catedral de Siena]] amb el seu [[púlpit]] gòtic octogonal.

Va ser el marbre preferit per [[Miquel Àngel]] en les seves escultures, qui personalment seleccionava els blocs per fer les seves obres, excepte en el cas del seu [[David de Miquel Àngel|David]]: aquest era originalment un bloc de Carrara que va passar de mà en mà per altres escultors ([[Agostino di Duccio]] i [[Antonio Rossellino]]) i va acabar finalment a l'estudi de Miquel Àngel, a qui no li va importar que tingués petites deficiències d'origen. Un de les peces mestres en aquest marbre a Catalunya és el [[sepulcre de Ramon Folc de Cardona]] a [[Bellpuig]], que data de principi del {{segle|XVI}}.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Romani|nom=Daniel|article=Una peça magistral del Renaixement italià al bell mig de Catalunya|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/especials/joiespatrimoni/peca-magistral-Renaixement-italia-Catalunya_0_1856214430.html|data=22/08/2017}}</ref>

== Enllaços externsReferències ==