Joan March i Ordinas: diferència entre les revisions

{{Infotaula de políticpersona}}

Era fill d'una família benestant de [[Santa Margalida]].<ref>{{Ref-web|url=https://directa.cat/lestat-de-oligarquies|títol=L'Estat de les oligarquies|consulta=2017-10-08|cognom=Directa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171008131839/https://directa.cat/lestat-de-oligarquies|arxiudata=2017-10-08}}</ref> El seu pare fou en Joan March i Estelrich, home de negocis relacionats amb la indústria i l'agricultura, i la seva mare fou Maciana Ordinas i Pastor. Va estudiar comerç en el col·legi franciscà de [[Pont d'Inca]], sent expulsat de l'escola.

L'origen de les seves activitats econòmiques se situa en el comerç de porcs, continuació del negoci familiar i que simultanejavasimultaniejava amb una casa de banca autoritzada al domicili. Amb els beneficis obtinguts va comprar terrenys de l'antiga i arruïnada aristocràcia mallorquina (botifarres ''botifleurs''). Posteriorment, es va dedicar al [[contraban]], adquirint productes a Àfrica i [[Gibraltar]] que més tard eren venuts en la costa valenciana. EnEl [[1906]] es dedica a la producció de tabac, comprant part d'una fàbrica de tabac a [[Algèria]], formant societat amb Josep Garau Tous, també de Santa Margalida; enel [[1911]], va obtenir de la Companyia Internacional de Tabacs del Marroc, de capital francès, el monopoli del comerç de tabac a tot el Marroc, inclòs l'espanyol. Va intervenir en la producció d'electricitat a Balears, on també va aconseguir accions de la Companyia de Tramvies de Palma de Mallorca i Canàries.

EnEl 1916 va crear la Companyia [[Trasmediterránea]], que amb un capital inicial de cent milions de pessetes integrava diverses navilieres, i controlava les comunicacions entre [[Balears]] i [[Marroc]] i el tràfic de [[cabotatge]] al [[Llevant espanyol|Llevant]]. L'assassinat a València, el 29 de setembre de 1916, de [[Rafel Garau Planes]], fill del seu soci i amant de la seva dona, li va suposar un important rebuig a Santa Margalida i es va veure involucrat en diversos processos judicials, amb canvis inexplicables de jutges i fiscals, que mai pogueren demostrar la seva culpabilitat.<ref>NICOLAU PERELLÓ, Esteve. El contraban a Mallorca 1893-1934. Els Garau, adversaris de Joan March Verga. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2017.</ref>

El seu poder i influència augmentaren durant els diferents governs de la monarquia d'[[Alfons XIII]], arribanti va arribar a ser escollitelegit diputat per Palma a les [[eleccions generals espanyoles de 1923]] per [[Izquierda Liberal Monárquica|Izquierda Liberal]], de [[Santiago Alba Bonifaz]]. El [[1926]] fundà la [[Banca March]] amb l'objectiu de finançar una part de les seves activitats empresarials.

En les activitats denominades ''negocis de guerra'' i a més delde avituallamientol'avituallament de [[submarins]] cal destacar la venda de milers de fusells [[Mauser 98]] i milions de cartutxos (7,92 x 57) al capitost [[Abd el-Krim]], que en el nord del Marroc assetjava a l'exèrcit espanyol. El genial lliurament es va fer amb els fusells desproveïts d'agulla percutora, emmagatzemades aquestes en una gabarragavarra que no es va alliberar fins que el pagament acordat va ser satisfet i els intervinents es van trobar fora de perill. Com aA conseqüència de totes aquestes actuacions [[Francesc Cambó]] va dir d'ell que era "''l'últim pirata del Mediterrani''".

Establerta la [[Segona República Espanyola|Segona República]] enel 1931, fou escollitelegit diputat a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]]. Va ser detingut acusat de col·laboració amb la dictadura i de contraban. Finalment, va ser empresonat alel juny de 1932 en la [[presó Model de Madrid]] acusat de dur a terme activitats econòmiques irregulars. EnEl 1933 va ser traslladat a la presó d'Alcalá de Henares de la qual es va escapolir, subornant a l'oficial de guàrdia Eugenio Vargas. Anys més tard, en el règim de Franco, a aquest funcionari seria nomenat per alts càrrecs d'Institucions Penitenciàries.

Fugit de la presó, va arribar a [[Gibraltar]] i d'allí es va traslladar a [[París]], on l'evasió aconseguirà interès sensacional, perquè a la seva arribada a la capital de França va convocar alsels representants de la Premsapremsa europea, per raonar de les acusacions i les motivacions ocultes,. vaVa declarar en la seva defensa:

{{cita| ''Col·lectivament —afirma el Sr. March— acuso als qui enel 1930 van venir a demanar-me dos milions de pessetes per fer la revolució. La República, em van dir, li retornarà un milió per cada pesseta. Acuso als que em van perseguir, prevaricant a gratcient, als qui a costa meva van falsificar documents, als qui van cometre en la tramitació del procés tots els delictes que és factible cometre en un procediment judicial. Col·lectivament acuso de prevaricacions als ministres del Govern Azaña, i d'una manera concreta i individual, als Srs. [[Jaume Carner i Romeu|Carner]], [[Indalecio Prieto|Prieto]] i Domingo. Però no només de prevaricacions, sinó d'altres delictes que revesteixen figura penal. No em refereixo, és clar, als auxilis morals i materials que alguns d'aquells senyors hagin recaptat i obtingut de mi, abans d'arribar al Govern. Als quinze dies d'estar reclòs a la presó de Madrid, uns amics o associats del Sr. Carner, que en aquell temps era ministre d'Hisenda, els Srs. Viellas, van comissionar un estudi relatiu als meus negocis al Marroc, i, al mateix temps, el referit ministre i altres elements del Govern gestionaven «oficialment», prop de la «Societé Internationale des Tabacs du Maroc», la rescissió del meu contracte, amb el propòsit manifest i provat d'adjudicar-ho als seus amics, i prèvia oferta a la Societat que aquesta entitat seria indemnitzada cumplidament. Com ja el director de la Societat, i el conseller espanyol, marquès de Caviedes, van objectar al Sr. Carner la impossibilitat d'executar l'operació sense el meu assentiment, ja que jo era una de les parts contractants, el ministre argüí en el seu despatx oficial: «No es preocupin vostès, March passarà a la presó tota la resta de la seva vida».''| Joan March, declaracions a la premsa internacional enel 1933.<ref>{{ref-notícia|nom= Joaquin |cognom= Arrarás Iribarren|exemplar= 41 | periódico = [[Acción Española]]|any= 1933|pàgines= 469 y siguientes}}</ref> }}

Després de les [[eleccions generals espanyoles de 1933]], en les quequals fou reescollit diputat, fou elegit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals, en representació de les [[Illes Balears]].

Amb l'objectiu de negociar el finançament inicial del [[Cop d'estat del 18 de juliol|cop]] que va donar origen a la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|Guerra Civil]], participa en diverses entrevistes a Biarritz. Hi tracta d'assegurar el futur dels implicats en cas que la revolta no prosperés. No s'ha demostrat, però hi ha indicis racionals que March va donar sobre aquest tema certes garanties emparades en la seva fortuna.

March va ser un dels principals financers de la [[Cop d'estat del 18 de juliol|revolta de 1936]]. De fet va ser qui va pagar el lloguer del [[de Havilland DH.89 Dragon Rapide|Dragon Rapide]], l'avió, que va traslladar alel general [[Francisco Franco|Franco]] des de [[Canàries]] al Marroc a fi de prendre el comandament de l'[[Exèrcit Espanyol d'Àfrica|Exèrcit d'Àfrica]]. Mitjançant la seva influència, els revoltats van obtenir el suport de molts indecisos. Va finançar el primer pont aeri militar de la història, pel qual es van traslladar d'Àfrica a Sevilla les unitats d'elit -mitjançant–mitjançant avions alemanys Junkers Dj. 52-52– amb la qual cosa es van plantar gairebé a les portes de Madrid en poc temps, alhora que atacaven Extremadura apoderant-se ràpidament de Badajoz.

Cap aquí també citar la seva transferència de recursos a bancs de [[Roma]], al costat dels de Manuel Salas i altres oligarques mallorquins, per aconseguir avions italians que irrompen en el front de [[Porto Cristo]] (Mallorca) a fi de frenar el [[Desembarcament de Mallorca|desembarcament republicà]] (agost-setembre de 1936). Validats els pagaments i a bord del vapor italià ''Morandi'', arriben en l'última setmana d'agost al port de Palma -desmuntats- els primers caces que des de l'[[aeròdrom de Son Bonet]] i de l'incipient de Son Sant Joan, atacarien alsels invasors, forçant la seva retirada el 4 de setembre.

Alguns cronistes coincideixen que aquests fets inicials constitueixen la veritable, àgil i efectiva contribució de Joan March en la primera fase de la Guerra i sense la qual els revoltats no haurien aconseguitobtingut cert èxit. Aquest període coincideix en el temps amb la vigència de la [[Junta de Defensa Nacional]] d'Espanya (24 de juliol al 30 de setembre de 1936) pelper quela qual cosa, atribuir a March el finançament de la totalitat de l'esforç bèl·lic és objectivament una afirmació historiogràficament controvertida.{{sfn|Ferrer Guasp|2004|p=446}}

Segons Robert Solborg, agent americà en [[Lisboa]] enel 1942, i d'acord amb documents desclassificats fa poc, el govern britànic va decidir subornar alsels principals generals de [[Francisco Franco|Franco]] per evitar l'entrada d'Espanya en la [[IISegona Guerra Mundial]] a favor d'[[Alemanya]]. L'agent triat per efectuar el suborn va ser March, que es va encarregar de convèncer-los en major o menor mesura i distribuir entre ells una suma inicial de deu milions de dòlars americans de l'època (segons l'estudi de 2004 de l'historiador [[Pere Ferrer Guasp]]), posats a la seva disposició pel govern de [[Winston Churchill|Churchill]]. Els recursos es denominaven en clau La Cavalleria de Sant Jordi i eren els pròpiament destinats a aquest tipus d'operacions estratègiques i confidencials del tresor britànic. El Banc d'Anglaterra tenia clar que Joan March respondria amb la seva fortuna, en cas que l'operació fracassés.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom =Janer| nom = Antoni | article = Joan March, història d'un suborn | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 68 | data = juny 2008 | pàgines = p. 40-45 |issn = 1695-2014}}</ref>

L'estreta relació de March amb [[Wilhelm Canaris]], màxim responsable de l'[[Abwehr]] fa pressuposar que l'alt comandament alemany n'estava al corrent i, per tant, es va tractar en definitiva d'un joc d'equilibris, no d'una traïció. Tots dos bàndols coneixien les regles del joc.

* [[Barcelona Traction, Light and Power|Barcelona Traction, Light amdand Power Limited]]

* ''El último pirata del mediterraneo'', [[Manuel de Benavides]], [[1934]]

* ''Juan March y su tiempo'', [[Ramon Garriga]], [[1976]], Ed. Planeta.

* ''La Irresistible ascensión de Juan March'', [[Bernardo Díaz Nosty]], [[1977]], SEDMAY ediciones.

* ''Señor monopolio. La asombrosa vida de Juan March'', [[Arturo Dixon]], [[1985]], Ed. Planeta.

* ''Joan March. Els inicis d'un imperi financer, 1900-1924'', [[Pere Ferrer Guasp]], [[2000]], Edicions Cort.

* [http://www.tv3.cat/joanmarch/index.htm Joan March, els negocis de la guerra (Programa 30 minuts, Televisió de Catalunya).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090508144712/http://www.tv3.cat/joanmarch/index.htm |date=2009-05-08}}