Arran (regió): diferència entre les revisions

'''Arran''' és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i l'[[Araxes]].<ref>{{Ref-llibre|títol=The Southern Caucasus in Prehistory: Stages of Cultural and Socioeconomic Development from the Eighth to the Second Millennium B.C.|url=https://books.google.cat/books?id=e1PNO7urjHQC&pg=PA45&dq=arran+between+Kura++Araxes&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi_5cmHmZ36AhUO_hoKHYyBDlMQ6AF6BAgEEAI|editorial=UPenn Museum of Archaeology|data=1997-01-29|isbn=978-0-924171-50-5|llengua=en|nom=K. Kh|cognom=Kushnareva|nom2=Karinė Ch|cognom2=Kušnareva|pàgines=45}}</ref> Aquesta regió la formaven principalment les províncies armènies de [[Siunia]] i [[Artsakh]].

El nom s'aplicava anteriorment a la part oriental de Transcaucàsia, és a dir a l'actual república de l'[[Azerbaidjan]] (províncies armènies d'Artsakh, [[Uti]] i [[PhaitarakanPhaitakaran|Paitakaran]] o Paitarakan). Els armenis l'anomenaven [[Aluanq]], els grecs [[Albània del Caucas|Albània]], i els georgians '''Rani'''. Probablement va derivar de Rani (Al-Ran).<ref>{{Ref-web|títol=ARRĀN|url=https://iranicaonline.org/articles/arran-a-region|consulta=2022-09-18|llengua=en-US|nom=C. E.|cognom=Bosworth|editor=Encyclopædia Iranica Online|data=2011}}</ref>

Fins al 387 aquesta zona era part integrant d'Armènia amb les provinciesprovíncies d'Artshakh, Uti i Paitakaran, però en aquest any, en el repartiment entre bizantinsromans d'Orient i sassànides, les dues primeres probvinciesprovíncies van passar a Albània ([[Aghuània]]) i la tercera a PersiaPèrsia. La població tant de les unes com de les altres estava molt barrejada i al {{segle |VII}} encara parlava una llengua anomenada rani (que encara es parlava a Bardaa al segle X). A la caiguda dels sassànides els senyors locals es van sotmetre als khàzars.

Les primeres incursions àrabs es van fer sota la direcció de [[Salman benibn Rabia]] i [[Habib benibn MaslamaMàslama al-Fihrí|Habib ibn Màslama]], al final de califat d'Umar[[Úmar ibn al-Khattab|Úmar]]. Al començament del califat d'[[Uthman ibn Affan|Uthman]] es van sotmetre les principals ciutats: [[Baylakan]], [[Bardaa]], [[Kabala]] i [[Shamkor]]. Els musulmans però van estar en guerra contra els prínceps locals i els [[khàzars]] que feren incursions freqüents a la zona. Sota el califa [[Abd -al-MalikMàlik benibn Marwan]] (685–705) els cristians de l'Arran (Aghuània), que s'havien sotmès a l'església grega ortodoxa, es va incorporar a l'església armènia amb l'ajut i l'aprovació dels àrabs. Vegeu [[Albània del Caucas|Aghuània]].

Els omeies van designar governadors, entre ells a [[MaslamaMàslama benibn Abd-al-Màlik ibn Marwan|Màslama ibn Abd-al-MalikMàlik]] nomenat per Hisham[[Hixam ibn Abd-al-Màlik|Hixam]] el [[725]]), que va establir guarnicions permanents, principalment a [[Badjarwan]] i a [[Bardaa]] que fou el centre de la lluita contra els khàzars. Entre el [[731]] i el [[744]] sota el govern de [[MerwanMarwan benII|Marwan Muhammadibn Muhàmmad]] (darrer califa omeia) els khàzars foren rebutjats definitivament.

El rei d'[[Aghuània]], de la dinastia [[Mihrakan]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Routledge Handbook of the Caucasus|url=https://www.taylorfrancis.com/chapters/edit/10.4324/9781351055628-4/early-christian-caucasus-1-stephen-rapp|doi=10.4324/9781351055628-4/early-christian-caucasus-1-stephen-rapp|nom=Stephen H.|cognom=Rapp|capítol=The early Christian Caucasus|data=2020|pàgines=16|isbn=9781351055628}}</ref> era conegut pels àrabs com ''batrik'' d'Arran. El [[821]] va morir en combat el rei Varaz Terdat.

El L{{'}}''[[ishkhanixkhan]]'' de [[Shake]] (Shakki), Sahl fill de Sumbat, va estendre el seu domini sobre part delde l'Arran i es va declarar independent, però després es va reconciliar amb el califat i va col·laborar en la lluita contra [[Babak]] entregant al cap rebel que s'havia refugiat als seus dominis;<ref>{{Ref-web|títol=BĀBAK ḴORRAMI|url=https://iranicaonline.org/articles/babak-korrami|consulta=2022-09-18|llengua=en-US|nom=Ḡ. -Ḥ.|cognom=Yūsofī|editor=Encyclopaedia Iranica Online}}</ref> Shake fou ocupat per [[Bogha al-Khabir]] vers el [[853]] i el príncep deportat a [[Samarra]] el [[854]]. L'ishkhan''ixkhan'' Hamam va agafar el títol reial el [[893]], si bé va mantenir certa lleialtat al rei d'[[Armènia]] [[Sembat I el màrtir]]. En aquestosaquests anys el territori al sud del Kura fou en mans dels [[Sadjides]], directament o a través de prínceps locals vassalls.

[[Mazurban benibn MuhammadMuhàmmad benibn MusafirMussàfir]] fou emir d'Arran i l'[[Azerbaidjan]] del [[941]] al [[957]] i gairebé tots els prínceps locals es van declarar els seus vassalls. Durant el seu govern els russos de Kiev van fer una incursió fins a Bardaa.

Després Arran va caure en poder dels emirs [[Shaddàdidesxaddàdides]] de [[Gandja]] i [[DwinDvin]], entre els quals destaca AbulAbu-l-Àswar AswarXawur Shawur benibn Fadl benibn MuhMuhàmmad benibn ShaddadXaddad ([[1049]]-[[1067]]).

El [[1075]] els shaddàdidesxaddàdides foren eliminats pels [[seljúcides]]. [[Alp Arslan]] va nomenar governador alel general Sawtakin, i les tribus turques es van establir a la regió. La capital, abans a [[Bardaa]], es va desplaçar a [[Baylakan]] fins al [[1221]], en què fou destruïda pels [[mongols]]. Llavors l'Arran va quedar unit a Azerbaijanl'Azerbaidjan i ambdues regions governades com una sola província i amb un sol governador.

La regió va prendre el nom de [[Alt KarabaghKarabakh|KarabaghKarabakh]] (segles  {{Romanes|XIII-}} i {{Romanes|XIV}}) i el nom d'Arran desapareix després del {{segle |XV}}.