Arran (regió): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: az:Arran, de:Aran modifica: en:Arran (Republic of Azerbaijan) |
m Gestió de l'entitat NBSP |
||
| (77 revisions intermèdies per 37 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula indret}}
'''Arran''' és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i l'[[Araxes]].<ref>{{Ref-llibre|títol=The Southern Caucasus in Prehistory: Stages of Cultural and Socioeconomic Development from the Eighth to the Second Millennium B.C.|url=https://books.google.cat/books?id=e1PNO7urjHQC&pg=PA45&dq=arran+between+Kura++Araxes&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi_5cmHmZ36AhUO_hoKHYyBDlMQ6AF6BAgEEAI|editorial=UPenn Museum of Archaeology|data=1997-01-29|isbn=978-0-924171-50-5|llengua=en|nom=K. Kh|cognom=Kushnareva|nom2=Karinė Ch|cognom2=Kušnareva|pàgines=45}}</ref> Aquesta regió la formaven principalment les províncies armènies de [[Siunia]] i [[Artsakh]].
El nom
Fins al 387 aquesta zona era part integrant d'Armènia amb les províncies d'Artshakh, Uti i Paitakaran, però en aquest any, en el repartiment entre romans d'Orient i sassànides, les dues primeres províncies van passar a Albània ([[Aghuània]]) i la tercera a Pèrsia. La població tant de les unes com de les altres estava molt barrejada i al {{segle|VII}} encara parlava una llengua anomenada rani (que encara es parlava a Bardaa al segle X). A la caiguda dels sassànides els senyors locals es van sotmetre als khàzars.
Les primeres incursions àrabs es van fer sota la direcció de Salman ben Rabia i Habib ben Maslama, al final de califat d'Umar. Al començament del califat d'Uthman es van sotmetre les principals ciutats: [[Baylakan]], [[Bardaa]], [[Kabala]] i [[Shamkor]]. Els musulmans però van estar en guerra contra els prínceps locals i els [[khàzars]] que feren incursions freqüents a la zona.▼
== Dominacions àrab i musulmana ==
Els omeies van designar governadors, entre ells a [[Maslama ben Abd al-Malik]] nomenat per Hisham el [[725]]) que va establir guarnicions permanents, principalment a Bardaa que fou el centre de la lluita contra els khàzars. Entre el [[731]] i el [[744]] sota el govern de [[Merwan ben Muhammad]] (darrer califa omeia) els khàzars foren rebutjats definitivament. ▼
▲Les primeres incursions àrabs es van fer sota la direcció de [[Salman
▲Els omeies van designar governadors, entre ells a [[
Es coneixen monedes emeses a Bardaa i Baylakan entre el [[762]] i el [[840]].
El rei d'[[Aghuània]], de la dinastia [[Mihrakan]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Routledge Handbook of the Caucasus|url=https://www.taylorfrancis.com/chapters/edit/10.4324/9781351055628-4/early-christian-caucasus-1-stephen-rapp|doi=10.4324/9781351055628-4/early-christian-caucasus-1-stephen-rapp|nom=Stephen H.|cognom=Rapp|capítol=The early Christian Caucasus|data=2020|pàgines=16|isbn=9781351055628}}</ref> era conegut pels àrabs com ''batrik'' d'Arran. El [[821]] va morir en combat el rei Varaz Terdat.
[[Mazurban
▲El ''[[ishkhan]]'' de [[Shake]], Sahl fill de Sumbat, va estendre el seu domini sobre part del Arran i es va declarar independent, però després es va reconciliar amb el califat i va col·laborar en la lluita contra [[Babak]] entregant al cap rebel que s’havia refugiat als seus dominis; Shake fou ocupat per [[Bogha al-Khabir]] vers el [[853]] i el príncep deportat a [[Samarra]] el [[854]]. L'ishkhan Hamam va agafar el títol reial el [[893]], si be va mantenir certa lleialtat al rei d'[[Armènia]] [[Sembat I el màrtir]]. En aquestos anys el territori al sud del Kura fou en mans dels [[Sadjides]], directament o a traves de prínceps locals vassalls.
Després Arran va caure en poder dels emirs [[
▲Mazurban ben Muhammad ben Musafir fou emir d'Arran i Azerbaidjan del [[941]] al [[957]] i gairebé tots els prínceps locals es van declarar els seus vassalls. Durant el seu govern els russos de Kiev van fer una incursió fins a Bardaa.
[[Fitxer:Map Safavid Persia-fr.png|miniatura|Arran durant els segles XV i XVI, sota domini de Mongols i Turcmens primer, i Otomans i Savàfides després.]]
== Domini mongol ==
▲Després Arran va caure en poder dels emirs [[Shaddàdides]] de [[Gandja]] i [[Dwin]], entre els que destaca Abul Aswar Shawur ben Fadl ben Muh ben Shaddad ([[1049]]-[[1067]]).
El [[1075]] els
La regió va prendre el nom de [[Alt
▲El [[1075]] els shaddàdides foren eliminats pels [[seljúcides]]. [[Alp Arslan]] va nomenar governador al general Sawtakin, i les tribus turques es van establir a la regió. La capital, abans a Bardaa, es va desplaçar a Baylakan fins el [[1221]] en que fou destruïda pels mongols. Llavors l'Arran va quedar unit a Azerbaijan i ambdues regions governades com una sola província i amb un sol governador.
== Referències ==
▲La regió va prendre el nom de [[Alt Karabagh|Karabagh]] (segles XIII-XIV) i el nom d'Arran desapareix després del segle XV.
{{Referències}}
{{Viccionari|arran|arran}}
[[Categoria:Regions d'Armènia]]▼
[[Categoria:Emirats musulmans]]▼
| |||