Sorrento: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Separador de milers
 
(30 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{Infotaula geografia política}}
'''Sorrento''' és un municipi [[Itàlia|italià]] de la [[Ciutat metropolitana de Nàpols]] que té uns 17.000  habitants. Es troba a la costa septentrional de la [[península de Sorrento]]. Limita amb les comunes de [[Massa Lubrense]] i [[Sant'Agnello]] i comprèn les fraccions de Casarlano, Cessaran, Marano, Priora, Santa Lucia, Sorrento Capo i Sorrento Marina Grande
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Sorrent.jpg|esquerraminiatura|300px|Vista de Sorrento]]
'''Sorrento '''és una petita ciutat de [[Campània]], [[Itàlia]], amb uns 16.500  habitants. És un popular destí turístic. S'arriba a ella fàcilment des de [[Nàpols]] i [[Pompeia]], i està al sud-est de la fi de la línia fèrria [[Circumvesuviana]]. Té vistes al [[golf de Nàpols]], i és un lloc clau de la [[península Sorrentina]]de Sorrento, amb molts miradors des d'on veure Nàpols (visible a través de la badia) i el [[mont Vesuvi]].
L'estreta carretera que connecta Sorrento i Amalfi serpenteja pels més alts penya-segats de la Mediterrània.
 
Línia 11:
 
== Història ==
=== ''Surrentum'' ===
El nom de Sorrento deriva del [[llatí]] ''Surrentum'', derivat del grec ''Συρρεντόν'' (Syrrentón, ''confuència'').<ref>{{ref-publicació|cognom=Zancani Montuoro |nom=Paola |article=Συρρεντόν Surrentum-Sorrento |url= http://opar.unior.it/738/1/1984_A._Zancani.pdf |llengua=italià | consulta= |publicació=AIΩN – Annali dell’Universitàdell'Università degli Studi di Napoli “L’Orientale”“L'Orientale”. Rivista del Dipartimento del mondo classico. Sezione Linguistica |volum= |exemplar=n.6 |data=1984 |pàgines=313-320 }}</ref> Abans de la supremacia romana va ser una de les ciutats sotmeses a [[Nuceria]], i va compartir la seva sort en la [[Guerra social]]. Va ser controlada pels [[Antiga Roma|romans]] l'any [[89  aC]], però després es van aliar les dues ciutats en la revolta del [[90]] com [[Estàbia]], i va ser subjugada en els anys següents.
 
La seva prosperitat data del període imperial, quan [[Capri|''Capreae'']] era la residència preferida d'[[Cèsar August|August]] i de [[Tiberi]]. Nombroses inscripcions sepulcrals d'esclaus imperials i d'homes lliures han estat trobades a ''Surrentum''. Una inscripció mostra que [[Titus Flavi Sabí Vespasià|Vespasià]], l'any posterior al terratrèmol del [[79]], va restaurar l'''[[horologio]]'' de la ciutat i la seva decoració arquitectònica. Una restauració similar d'un edifici desconegut de Nàpols en el mateix any està registrada en una inscripció de Surrentum.
 
Els temples més importants de Surrentum eren els d'[[Atenea]] i el de les [[sirena|sirenes]] (l'únic dedicat a elles, en temps històrics, en l'orbe grec), i va donar el seu nom al promontori. En l'antiguitat, ''Surrentum'', era famosa pels seus vins, la seva pesca, i els seus vasos de figures roges. El descobriment aquí de monedes de [[Massalia]], la [[GalGàl·liàlia]] i les [[Illes Balears]] indica una gran activitat comercial.
 
La posició de Surrentum era molt segura, protegida per profunds congosts. L'única excepció a la seva protecció natural eren 275  metres al sud-est que eren defensats mitjançant muralles, la línia va ser continuada en temps posteriors. La disposició dels actuals carrers guarda la de la ciutat antiga, i la disposició dels camins emmurallats, els quals divideixen la plana fins a l'est, sembla datar d'alguna manera des dels romans. No s'han conservat ruïnes en la mateixa ciutat, però hi ha moltes restes al barri de la vila a l'est de la ciutat a la carretera cap a [[Estàbia]], de la qual encara hi ha traços, en la direcció de la carretera actual, molt més alta, que travessa la muntanya. El lloc d'una de les més llargues muralles (possiblement pertanyent a la mansió imperial) està actualment ocupat per l'hotel Victòria, sota la terrassa del qual va ser trobat un petit teatre, el [[1855]]; un antic túnel, excavat a la roca, descendeix per aquí fins a la vora del mar. Potser hi ha restes d'altres viles, però la ruïna més important és l'embassament dels aqüeductes subterranis just a l'exterior de la ciutat, a l'est, el qual no tenia menys de vint cambres, en cadascuna de les quals, d'uns 27  metres per 6  metres, s'hi han trobat tombes gregues i osques.
 
Hi ha un altre suburbi emplaçat sota la ciutat, al promontori a l'oest d'aquesta. A sota de l'Hotel Sirena hi ha subestructures i un túnel excavat a la roca. Al nord-oest, al Cap de Sorrento hi ha una altra vila, ''Bagni della Regina Giovanna'', amb banys, i a la badia, al sud-est hi havia la vila de [[Polio Félix]], l'amic del poeta [[Publi Papini Estaci (poeta)|Estaci]], que descriu en ''Silvas'' II. 2, i les restes encara es conserven. Més allunyades, a l'oest hi ha altres viles, i més llunyà encara, hi ha el temple d'Atenea, al promontori anomenat també d'Atenea, en l'extremitat de la península (l'actual Punta Campanella). No hi ha cap resta del cèlebre temple de les Sirenes.
 
=== Sorrento ===
Segons l'historiador llatí [[Diodor de Sicília]], Sorrento va ser fundada per [[Líparos]], fill d'[[Ausoni (mitologia)|Ausoni]], qui va ser rei dels [[ausons]], el regne es deia [[Ausoni (ètnia)|AusoniaAusònia]] i el fill d'[[Odisseu]] i [[Circe]]. L'antiga ciutat va estar probablement lligada als Ausona, tribu un dels més antics grups ètnics de la zona. En època preromana, Sorrento va ser influïda per la civilització grega: això pot ser degut a la presència de l'''Atenaion'', un gran santuari, que també, segons la llegenda, va ser fundat per Ulisses i originalment dedicat al culte de les [[Sirena|sirenes]], i és d'on ve el nom de Sorrento.
 
=== Orígens de Sorrento ===
Va ser seu [[arquebisbe|arquebisbal]] a partir de l'any [[420]]. Després de la [[caigudaCaiguda de l'imperiImperi romàRomà d'Occident]] de l'oest, va ser dominada pels [[ostrogot|ostrogots]] formant part de l'Imperi romà de l'est. En [[552]] va passar a mans dels [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]], Els [[llombardllombards]]s, que van conquistar gran part de la Itàlia meridional, en la segona meitat del {{segle|VI|s}}, i que la van assetjar en va. Com en els següents segles l'autoritat de la llunyana Bizanci va decaure, Sorrento, des del {{segle|IX}}, va ser un [[ducat]] autònom, que lluitava amb les ciutats veïnes d'[[Amalfi]], [[Salern]] i contra els [[sarraí|sarraïns]].
Com en els següents segles l'autoritat de la llunyana Bizanci va decaure, Sorrento, des del {{segle|IX|s}}, va ser un [[ducat]] autònom, que lluitava amb les ciutats veïnes d'[[Amalfi (Itàlia)|Amalfi]], [[Salerno]] i contra els [[sarraí|sarrai]]ns.
 
El [[1133]] va ser conquerida pel normand [[Roger  II de Sicília]]. El [[1337]] el [[ducat de Sorrento]] va ser incorporat al [[Regne normand]], i en endavant la història de Sorrento va estar lligada, com Nàpols i altres ciutats de Campània, a l'acabat de crear [[Regne de Sicília]].
 
El 13 de juny de [[1558]] fou [[Saqueig de Sorrento|saquejada pels pirates de]] [[Musulmà|musulmans]], que van agafar 3.000 presoners,<ref>{{ref-llibre |cognom=Setton |nom=Kenneth Meyer |títol=The Papacy and the Levant, 1204-1571 |pàgines=700-701 |editorial=American Philosophical Society |any=1984 |isbn=9780871691620 |url=https://books.google.cat/books?id=SrUNi2m_qZAC&pg=PA698&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref> i una nova línia de muralles va ser, per tant, construïda. El succés que més va cridar l'atenció en els següents segles va ser la revolta contra la dominació [[Espanya|espanyola]] de [[1648]], encapçalada per Giovanni Grillo. El [[1656]] una plaga afecta la ciutat, que va assolar a alguns dels més importants centres de la Campània meridional.
 
Sorrento va entrar a formar part de la [[República de Nàpols]] de [[1799]]. En el {{segle|XIX|s}} l'economia de la ciutat va millorar de forma notable, afavorida pel desenvolupament de l'agricultura, turisme i comerç. Una carretera que connectava Sorrento amb [[Castellammare di Stabia]] va ser inaugurada sota el regnat [[Ferran II de les Dues Sicílies]] (1830-1859).
 
El [[1861]] Sorrento, va ser oficialment annexionada al nou [[Unificació d'Itàlia|Regne d'Itàlia]]. En els següents anys, fins al {{segle|XX|s}}, es va confirmar i va augmentar el seu estatus d'una de les més famoses destinacions turístiques d'Itàlia. Personatges famosos la van visitar, com [[Lord Byron]], [[John Keats|Keats]], [[Goethe]] i [[Walter Scott]].
 
=== La Sorrento actual ===
[[Fitxer:Sorrento BW 2013-05-14 19-00-59 DxO.jpg|miniatura|esquerra|Vista turística de Sorrento]]
El centre històric de la ciutat mostra encara el traçat ortogonal dels carrers d'origen romà, mentre que, cap a la muntanya, està envoltada per muralles del {{segle|XVI|s}}. Es troben el ''Duomo'', reedificat al [[{{segle |XV]]}}, amb façana neogòtica, i l'[[església de Sant Francesc d'Assís]], amb un notable fresc del [[{{segle |XIV]]}}. Al museu Correale estan exposades col·leccions de troballes grecs i romans i de porcellanes de [[Capodimonte]], amb una secció de pintura dels segles [[segle XVII {{Romanes|XVII]]}} - [[segle XIX{{Romanes|XIX]]}}. Des dels seus jardins, a més, gaudeix d'una magnífica vista sobre el golf. A prop de la Punta del Capo, a 3&nbsp; km cap a l'oest, es troben restes romans, suposadament la vila de Polio Félix ({{segle|I|s}})
 
== Economia ==
L'economia local es basa sobretot en el turisme, cultural i de platja, en l'agricultura (nous, raïm, oliveres, etc.) I en la Indústria alimentària i en la artesania tan característica de la fusta. Sorrento és famós per la producció de [[limoncello]], un licor fet a base d'escorces de [[Citrus × limonLlimoner|llimona]], [[etanol|alcohol]], [[aigua]] i [[sucre]]. També hi ha altres produccions agrícoles incloent vi, nous i oliveres.
 
[[Fitxer:Sorrento BW 2013-05-14 19-00-59 DxO.jpg|miniatura|esquerra|Vista turística de Sorrento]]
 
== Cultura ==
[[Fitxer:Sorrento BW 2013-05-12 14-35-02 1 2 fused.jpg|miniatura|El claustre de l'església de Sant Francesc, a Sorrento.]]
Sorrento va ser el lloc de naixement del poeta [[Torquato Tasso]] (1544-1595), autor de ''“Gerusalemme Liberata”''. A la [[dècada de 1920]], el famós escriptor soviètic [[Maksim Gorki]] va viure a Sorrento, i a finals del {{segle|XIX}} i principis del XX i va viure i finalment i va morir el cèlebre novel·lista estatunidenc [[Francis Marion Crawford]].
 
=== Una cèlebre cançó: ''Torna a Surriento'' ===
A Sorrento li va ser dedicada una de les [[Cançó napolitana|cançons napolitanes]] més cèlebres, ''Torna a Surriento'' ("Torna a Sorrento".) La cançó va ser composta per a la visita a Sorrento de [[Giuseppe Zanardelli]], en aquells dies president del consell de ministres, el [[15 de setembre]] de [[1902]].
[[Fitxer:Sorrento BW 2013-05-12 14-35-02 1 2 fused.jpg|miniatura|El claustre de l'església de Sant Francesc, a Sorrento.]]
A Sorrento li va ser dedicada una de les [[cançons napolitanes]] més cèlebres, ''Torna a Surriento'' ("Torna a Sorrento".) La cançó va ser composta per a la visita a Sorrento de [[Giuseppe Zanardelli]], en aquells dies president del consell de ministres, el [[15 de setembre]] de [[1902]].
 
El [[Baróbaró]] [[Tramontano|Guglielmo Tramontano]], alcalde de la ciutat i propietari de l'hotel on Zanardelli s'allotjava, va demanar als germans [[Gian Battista De Curtis|Gian Battista]] i [[Ernesto De Curtis]] que van compondre una cançó per honorar l'il·lustre hoste, amb l'esperança d'obtenir a canvi algunes intervencions a favor de Sorrento, entre elles l'obertura d'una oficina postal. Ernesto De Curtis va recuperar una vella melodia que havia compost alguns anys abans, i el germà escriu en el moment un text apropiat per a la situació: així va néixer '' Torna a Surriento ''.
 
Amb algunes modificacions en la lletra, la cançó va ser presentada al Festival de [[Piedigrotta]] el [[1905]]: des d'aquest moment va començar l'èxit d'aquesta música, convertida en una de les cançons napolitanes més famoses del món.
Linha 59 ⟶ 57:
El [[29 de maig]] de [[1991]] la 4a etapa del [[Giro d'Itàlia]] 1991 va acabar a Sorrento, amb la victòria del francès [[Eric Boyer]].
 
=== Trobades internacionals de cinema ===
La ciutat és també seu de les [[trobades internacionals del Cinema]]. El [[2005]] es va realitzar la 40a edició.
 
=== Pel·lícules ===
El [[1955]] es va rodar a Sorrento la pel·lícula '' [[Pa, amor i. ..|Pa, amor i...]] ("Pane amore e. ..") ''dirigida per [[Dino Risi]], amb [[Sofia Loren]] i [[Vittorio De Sica]].
 
== Referències ==
Linha 69 ⟶ 67:
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Sorrento}}
* [http://www.sorrentotourism.com/esp/index.html Oficina d'informació de Sorrento] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070624024104/http://www.sorrentotourism.com/esp/index.html |date=2007-06-24}}
* [http://www.worldphototour.org/europe/italy/campania/sorrento Fotos de Sorrento] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101231094139/http://www.worldphototour.org/europe/italy/campania/sorrento |date=2010-12-31 }}
{{Municipis Nàpols}}
{{Autoritat}}