Cinema de fantasia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
|||
| (22 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Fusió a|Cinema fantàstic|motiu=duplicat|data=
El '''cinema de [[fantasia]]''' és un gènere cinematogràfic basat en l'[[Imaginari col·lectiu|imaginari]] i del [[meravellós]] de la [[cultura anglosaxona]], està relacionat amb el cinema oníric europeu del qual comparteix alguns punts en comú. Les pel·lícules d'aquest gènere que pertanyen també al gènere de la [[fantasia]] amb temes [[Cinema fantàstic|fantàstics]] de manera adjunta, normalment [[Màgic (paranormal)|màgia]], esdeveniments [[sobrenatural]]s, [[mitologia]], [[folklore]], o [[món de fantasia|mons de fantasia]] exòtics. El [[gènere cinematogràfic|gènere]] es considera una forma de [[ficció especulativa]] juntament amb les [[Cinema de ciència-ficció|pel·lícules de ciència-ficció]] i [[Cinema de terror|terror]], tot i que els gèneres se superposen. Les pel·lícules de fantasia sovint tenen un element de màgia, [[mite]]s, meravella, escapisme i extraordinari.<ref>[http://www.filmsite.org/fantasyfilms.html Fantasy Films<!-- Bot generated title -->]</ref>
== Definició ==
=== Significat ===
Actualment hom tendeix a classificar la fantasia com un gran gènere del qual derivarien dos subgèneres, el terror i la ciència-ficció. Això, de fet, és realment així. Passa que amb el temps el cinema de terror
Per aquest motiu es pot dir que la fantasia ja és un gènere a banda, així com ho són la ciència-ficció i el terror, per bé que entre tots tres hi subjau encara una línia divisòria de cops confusa.
Per a
Això sí, tots dos
=== Els subgèneres ===
Línia 24:
=== Llenguatge escrit ===
==== El lloc de la narració ====
El lloc de la narració varia segon el gènere.
Real o fictici, el lloc de la narració mai no
==== Els personatges de la narració ====
[[Fitxer:Variance in character design - Lia Turtle, Shain, and Cendrea from Chaos&Evolutions.png|miniatura|Alguns personatge del cinema de fantasia]]
Els personatges del cinema de fantasia són essencialment de dos tipus: el bo i el dolent. Encarnen dos valors: la bondat i la maldat. Per tant, hi ha dos protagonistes, el bo i el dolent.
Sota els dos protagonistes hi trobarem una gran varietat de bons i dolents aliats cadascun en la defensa de la casua de
Els personatges secundaris tenen les formes més variades possibles, molt aparentades a
El protagonista bo,
A tot plegat cal afegir-hi el component acolorit. En efecte, els dolents es tenyeixen generalment de blanc, amb cavalls alats blancs, símbols de la pau. Els dolent, en canvi, es tenyeixen de negre, amb gossos gegantescos negres com a transport. Volen ser el sinònim de la mort, la guerra o
==== La trama de la narració ====
La trama de les pel·lícules de fantasia són un calc de
El final és sempre bo. El mal acaba derrotat.
==== El temps de la narració ====
''Temps era temps...'' és la típica cantarella que el pare o la mare repeteixen ancestralment als petits abans
La fantasia és ''temps
== Història del cinema de fantasia ==
Línia 54:
==== Dels trucatges al color ====
[[Fitxer:Wizard of oz movie poster.jpg|miniatura|Cartell d'El màgic d'Oz]]
La fantasia és un gènere que no va despertar entusiasme a nivell cinematogràfic inicialment. Ans
Per anar als inicis, cal parlar del francès Georges Méliès i els seus films de trucatges. El màgic és responsable de produccions fantasioses com ara El regne de les fades. Després
Fins els vuitanta totes les pel·lícules de fantasia són adaptacions de la literatura. No hi ha producció pròpia. Aquest buit
==== Films de la Segona Guerra Mundial ====
Durant la Segona Guerra Mundial el cinema de color és
Després de la guerra es continua associant romanticisme amb fantasia tot i que
==== Literatura, musicals i terror ====
Època de Guerra Freda, durant els anys 1960 i 1970 la fantasia
Entre estatunidencs i italians, el gros vindrà de la literatura: Chitty Chitty Bang Bang, The vengance of She, Camel·lot, 7 faces of Dr. Lao, Maciste, etc.
Cap als setanta hi ha sobretot represes amb algunes novetats com ara The Noath, Monty Python and The Holy Grail, Willy Wonka,
=== Mai no és massa tard ===
==== Els anys 1980 ====
És finalment als anys 1980 que la fantasia surt de la literatura per a fer-se lloc al cinema. La Guerra Freda encara és d'actualitat. La victòria de Margaret Thatcher i de Ronald Reagan als EUA i el Regne Unit inicia el període de neoliberalisme. Els Estats Units necessiten consum, més i més consum, sobretot consum. Les pel·lícules de fantasia són ideals per a aquest propòsit.
== Sociologia del cinema de fantasia ==
=== Producte del cristianisme ===
Un altre aspecte de la fantasia, la seva trama, ens envia cap a valors judeocristians, que tot i això podríem trobar igualment a qualsevol altra religió
Psicològicament parlant, aquest messianisme es propi de la psicopatia,
No debades, el lloc de la narració és normalment
=== Reflex de la societat i l'ésser humà ===
Els obstacles són una por. És interior i per això costa, primerment
Alhora en diuen bastant sobre la incomprensió que fem del món, car sociològicament aquests obstacles són els mateixos que els del nostre veí. La societat fa front als seus obstacles a les pel·lícules de fantasia, als reptes del tarannà, a les seves pors. Reconforen la societat, tot i que al mateix temps ens parlen
Aquesta és precisament
Paguen les troballes si ens fixem com
=== Producte de la masculinitat ===
La fantasia també és el producte de la construcció del concepte de masculinitat que la societat contemporània ha volgut crear-se. No seria gens estrany engegar una roda
És així perquè dins la construcció dels rols de gènere hi és masclista, reflex de la mateixa societat. En efecte,
Amb el temps aquesta imatge ha anat variant i actualment les pel·lícules de fantasia tendeixen a mostrar dones heroïnes, però el treball hi és encara feixuc. No hi trobarem pas un home, homosexual, vestit
== Impacte de la fantasia a la societat ==
=== Política i cinema de fantasia ===
La fantasia és un gènere que permet la distracció i això mateix és un
▲La fantasia és un gènere que permet la distracció i això mateix és un avantage a nivell polític. En efecte, tenir la població entretinguda permet fer sense que ningú altre demani explicacions. És una màxima que s’hereva de l’Imperi romà, el cèlebre aforisme de donar pa i circ al poble.
Però la fantasia també té altres
Finalment, la fantasia és un bon mètode per tal de mantenir uns valors al si de la societat i això en clau de propaganda revela cert avantatge. El reforç
=== Marxandatge ===
La por, la ciència-ficció i la fantasia no només comparteixen el vincle del meravellament, sinó que també són una font interminable
És important destacar aquí que el marxandatge de la fantasia, contràriament a la ciència-ficció i la por, no dona peu a ser reprès per part del públic adult. És difícil trobar un fetitxisme al voltant de la fantasia. És un gènere molt associat a la infantessa, encara que existeix fetitxisme i molts fans en
També, com als altres gèneres, la fantasia crea els seus parcs temàtics.
==
* [[Fandom]]
* [[Cinema d'aventures]]
* [[Cinema de terror]]
* [[Cinema de ciència-ficció]]
== Referències ==
| |||