Cinema de fantasia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Producte del cristianisme: ref no toca aquí |
m Plantilles |
||
| (45 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Fusió a|Cinema fantàstic|motiu=duplicat|data=
El '''cinema de [[fantasia]]''' és un gènere cinematogràfic basat en l'[[Imaginari col·lectiu|imaginari]] i del [[meravellós]] de la [[cultura anglosaxona]], està relacionat amb el cinema oníric europeu del qual comparteix alguns punts en comú. Les pel·lícules d'aquest gènere que pertanyen també al gènere de la [[fantasia]] amb temes [[Cinema fantàstic|fantàstics]] de manera adjunta, normalment [[Màgic (paranormal)|màgia]], esdeveniments [[sobrenatural]]s, [[mitologia]], [[folklore]], o [[món de fantasia|mons de fantasia]] exòtics. El [[gènere cinematogràfic|gènere]] es considera una forma de [[ficció especulativa]] juntament amb les [[Cinema de ciència-ficció|pel·lícules de ciència-ficció]] i [[Cinema de terror|terror]], tot i que els gèneres se superposen. Les pel·lícules de fantasia sovint tenen un element de màgia, [[mite]]s, meravella, escapisme i extraordinari.<ref>[http://www.filmsite.org/fantasyfilms.html Fantasy Films<!-- Bot generated title -->]</ref>
== Definició ==
=== Significat ===
Actualment hom tendeix a classificar la fantasia com un gran gènere del qual derivarien dos subgèneres, el terror i la ciència-ficció. Això, de fet, és realment així. Passa que amb el temps el cinema de terror
Per aquest motiu es pot dir que la fantasia ja és un gènere a banda, així com ho són la ciència-ficció i el terror, per bé que entre tots tres hi subjau encara una línia divisòria de cops confusa.
Per a
Això sí, tots dos
=== Els subgèneres ===
Com a la ciència-ficció, els subgèneres són el fruït de l'evolució mateixa del cinema de fantasia.
* [[Alta fantasia]]
* [[Low fantasy|Baixa fantasia]]
** [[Fantasia contemporània]]
** [[Realisme màgic]]
Línia 24 ⟶ 23:
== Llenguatge cinematogràfic ==
=== Llenguatge escrit ===
==== El lloc de la narració ====
El lloc de la narració varia segon el gènere.
Real o fictici, el lloc de la narració mai no
==== Els personatges de la narració ====
[[Fitxer:Variance in character design - Lia Turtle, Shain, and Cendrea from Chaos&Evolutions.png|miniatura|Alguns personatge del cinema de fantasia]]
Els personatges del cinema de fantasia són essencialment de dos tipus: el bo i el dolent. Encarnen dos valors: la bondat i la maldat. Per tant, hi ha dos protagonistes, el bo i el dolent.
Sota els dos protagonistes hi trobarem una gran varietat de bons i dolents aliats cadascun en la defensa de la casua de
Els personatges secundaris tenen les formes més variades possibles, molt aparentades a
El protagonista bo,
A tot plegat cal afegir-hi el component acolorit. En efecte, els dolents es tenyeixen generalment de blanc, amb cavalls alats blancs, símbols de la pau. Els dolent, en canvi, es tenyeixen de negre, amb gossos gegantescos negres com a transport. Volen ser el sinònim de la mort, la guerra o
==== La trama de la narració ====
La trama de les pel·lícules de fantasia són un calc de
El final és sempre bo. El mal acaba derrotat.
==== El temps de la narració ====
''Temps era temps...'' és la típica cantarella que el pare o la mare repeteixen ancestralment als petits abans
La fantasia és ''temps
==
=== Un gènere que fa tard ===
{{AP|Sociologia del cinema}}▼
==== Dels trucatges al color ====
[[Fitxer:Wizard of oz movie poster.jpg|miniatura|Cartell d'El màgic d'Oz]]
La fantasia és un gènere que no va despertar entusiasme a nivell cinematogràfic inicialment. Ans al contrari, les pel·lícules de fantasia comencen a produir-se a partir de la dècada dels vuitanta del {{segle|XX}}. Però, això no obstant, hi ha hagut abans d'aquesta data alguns intents, experiments o pel·lícules de fantasia. És el cas, per exemple, d'Alícia al País de les Meravelles durant la dècada dels 1940.
Per anar als inicis, cal parlar del francès Georges Méliès i els seus films de trucatges. El màgic és responsable de produccions fantasioses com ara El regne de les fades. Després d'això, la indústria del cinema es despreocupa de la fantasia. Torna a resorgir tímidament a la dècada dels anys trenta degut a la introducció del color a la gran pantalla. La Metro Golden Mayer vol atreure públic amb el color i proposa l'adaptació d'El màgic d'Oz al cinema.
Fins els vuitanta totes les pel·lícules de fantasia són adaptacions de la literatura. No hi ha producció pròpia. Aquest buit l'omple Walt Disney Studios, però les seves són pel·lícules d'animació. Així i tot, cal destacar films de l'entreguerres com ara La mòmia, Topper, El lladre de Bagdad, Die Nibelungen, A Midsummer night's dream, The man who could work miracles, Wish upen a Pike, Destiny o Lilion.
==== Films de la Segona Guerra Mundial ====
Durant la Segona Guerra Mundial el cinema de color és l'escull predilecte per a les pel·lícules de fantasia. Aquí hi destaca la Bella i la bèstia de Jean Cocteau, Sinbad el mariner de Richard Wallace, etc. Moltes produccions s'associen al cinema de terror o a la novel·la romàntica. Però, tot i això, sempre hi ha espai per a donar algun nom com ara Cabin in the sky, One touch of venus, La corona di ferro o Heaven can wait. La veritable pel·lícula de fantasia és La corona di ferro de l'italià Alessandro Blaseti qui s'anticipa amb una pel·lícula que sembla ambientar-se en allò que esdevindrà El senyor dels anells anys més tard.
Després de la guerra es continua associant romanticisme amb fantasia tot i que s'hi afegeix el musical. Disney estrena les seves primeres pel·lícules de no animació com ara Darby O'Gill and the little People. En paral·lel a Disney, que lidera el mercat de l'animació, hi ha pel·lícules per a adults com ara Orpheus, The 5000 Fingers of Dr. T, Harvey, Scrooge o The 7th Voyage of Sinbad. A Rússia Aleksandr Ptushko estrena tota una sèrie de pel·lícules de fantasia com ara Sadko o El gegant de les estepes. Al Japó Kenji Mizoguchi hi estrena Ugetsu.
==== Literatura, musicals i terror ====
Època de Guerra Freda, durant els anys 1960 i 1970 la fantasia s'associa a dinosaures, bestiotes enormes que han vingut a atemorir el planeta terra. No és veritablement fantasia. Si la fantasia no surt de la literatura, com ara Jàson i els argonautes, surt del terror, com ara La vall de Gwangi, Fa un milió d'anys o Ayesha.
Entre estatunidencs i italians, el gros vindrà de la literatura: Chitty Chitty Bang Bang, The vengance of She, Camel·lot, 7 faces of Dr. Lao, Maciste, etc.
Cap als setanta hi ha sobretot represes amb algunes novetats com ara The Noath, Monty Python and The Holy Grail, Willy Wonka, L'aprenenta de buixa, La terra oblidada pel temps, etc.
=== Mai no és massa tard ===
==== Els anys 1980 ====
És finalment als anys 1980 que la fantasia surt de la literatura per a fer-se lloc al cinema. La Guerra Freda encara és d'actualitat. La victòria de Margaret Thatcher i de Ronald Reagan als EUA i el Regne Unit inicia el període de neoliberalisme. Els Estats Units necessiten consum, més i més consum, sobretot consum. Les pel·lícules de fantasia són ideals per a aquest propòsit.
=== Producte del cristianisme ===
Un altre aspecte de la fantasia, la seva trama, ens envia cap a valors judeocristians, que tot i això podríem trobar igualment a qualsevol altra religió
Psicològicament parlant, aquest messianisme es propi de la psicopatia,
No debades, el lloc de la narració és normalment
=== Reflex de la societat i l'ésser humà ===
Els obstacles són una por. És interior i per això costa, primerment
Alhora en diuen bastant sobre la incomprensió que fem del món, car sociològicament aquests obstacles són els mateixos que els del nostre veí. La societat fa front als seus obstacles a les pel·lícules de fantasia, als reptes del tarannà, a les seves pors. Reconforen la societat, tot i que al mateix temps ens parlen
▲Els obstacles són una por. És interior i per això costa, primerment d’assumir-la, tot seguit, de fer-hi front. El cinema de fantasia ens parla de les nostres pors quotidianes. Antropològicament són un confort<ref>Fantasy : toute une hitoire. París: ARTE, 2010</ref>. Ens conforten davant els obstacles que presenta el nostre tarannà. Ens donen forces i ànims per tal d’avançar<ref>Fantasy : toute une hitoire. París: ARTE, 2010</ref>.
Aquesta és precisament
▲Alhora en diuen bastant sobre la incomprensió que fem del món, car sociològicament aquests obstacles són els mateixos que els del nostre veí. La societat fa front als seus obstacles a les pel·lícules de fantasia, als reptes del tarannà, a les seves pors. Reconforen la societat, tot i que al mateix temps ens parlen d’un món molt conservador<ref>Fantasy : toute une hitoire. París: ARTE, 2010</ref>. En efecte, els obstacles que troba l’heroi durant tota la trama són el reflex d’una societat, i un ésser humà vist a escala més petita, que es pregunta sobre el seu món. No l’entén i irracionalment cerca les explicacions en coses màgiques i irreals. Però, tanmateix, el missatge que porta implítica la fantasia, per bé que l’omple de força per a continuar, no deixa de ser un reconfort sobre unes conviccions tot sovint errònies<ref>Fantasy : toute une hitoire. París: ARTE, 2010</ref>.
Paguen les troballes si ens fixem com
▲Aquesta és precisament l’arquetip del pensador conservador. La por cap a allò desconegut, cap a un món canviant i que no entén, l’empeny a trobar explicacions errònies, però reconfortants<ref>Fantasy : toute une hitoire. París: ARTE, 2010</ref>. Amb tot, no deixa de ser cert que aquest qüestionament és al cap i a la fi racionalitzant, del pensament racional i cartesià. L’ésser humà fa preguntes perquè l’ésser humà és racional. I, contradictòriament, les respostes són irracionals. La societat mateix, reflex de l’ésser humà, és contradictòriament irracional, encara que aparenti ser racional<ref>Fantasy : toute une hitoire. París: ARTE, 2010</ref>.
▲Paguen les troballes si ens fixem com l’heroi és normalment un home, valor de guerra i violència a la societat, tot i que la fantasia ens el presenta com a garantia de pau i pacifisme. Som contradictoris, racionals i irracionals, conservadors i porucs<ref>Fantasy : toute une hitoire. París: ARTE, 2010</ref>.
=== Producte de la masculinitat ===
La fantasia també és el producte de la construcció del concepte de masculinitat que la societat contemporània ha volgut crear-se. No seria gens estrany engegar una roda
És així perquè dins la construcció dels rols de gènere hi és masclista, reflex de la mateixa societat. En efecte,
Amb el temps aquesta imatge ha anat variant i actualment les pel·lícules de fantasia tendeixen a mostrar dones heroïnes, però el treball hi és encara feixuc. No hi trobarem pas un home, homosexual, vestit
== Impacte de la fantasia a la societat ==
===
La fantasia és un gènere que permet la distracció i això mateix és un avantatge en l'àmbit polític. En efecte, tenir la població entretinguda permet fer sense que ningú altre demani explicacions. És una màxima que s'hereda de l'Imperi romà, el cèlebre aforisme de donar pa i circ al poble.
Però la fantasia també té altres virtuts en l'àmbit polític perquè permet apaivagar l'empipada generalitzada en una societat. La frustració de trobar-se davant unes institucions corruptes, d'una manca de mèrit generalitzada i d'una pobresa en creixement, pot conduir a la revolta. Aquí la fantasia apaivaga aquestes ganes. La trama reforça el missatge que el bé sempre guanya i, per tant, mentre la població hi cregui, el poder polític pot continuar disbauxant el món, és a dir, la gent apaivaga la seva frustració i, per tant, ja no ha de reclamar res més al poder, el qual continua en la mateixa línia.
=== Vegeu també ===▼
* [[Fandom]]▼
Finalment, la fantasia és un bon mètode per tal de mantenir uns valors al si de la societat i això en clau de propaganda revela cert avantatge. El reforç d'uns valors donats pot permetre a la política de mantenir un règim polític donat. Disney és una gran font de cinema de fantasia i durant tot el segle XX ha vehiculat valors sexistes, racistes, classistes i d'exaltació a tota monarquia, cosa que n'ha tornat les produccions una mena d'adoctrinament infantil.
=== Marxandatge ===
La por, la ciència-ficció i la fantasia no només comparteixen el vincle del meravellament, sinó que també són una font interminable d'imagineria, per tant, de comerç i marxandatge.
És important destacar aquí que el marxandatge de la fantasia, contràriament a la ciència-ficció i la por, no dona peu a ser reprès per part del públic adult. És difícil trobar un fetitxisme al voltant de la fantasia. És un gènere molt associat a la infantessa, encara que existeix fetitxisme i molts fans en l'àmbit, sobretot degut a sagues d'alta ficció com ara El senyor dels anells o Joc de Trons.
També, com als altres gèneres, la fantasia crea els seus parcs temàtics.
▲* [[Fandom]]
* [[Cinema d'aventures]]
* [[Cinema de terror]]
* [[Cinema de ciència-ficció]]
== Referències ==
| |||