Ceràmica cardial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa sintaxi correcta al tag br, center, span, div o small |
plantilla en comptes de llista específica |
||
| (21 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment
| nom = Horitzó amb ceràmiques cardials
▲| imatge = Cardial map.png
▲| peu = Localització geogràfica aproximada
▲| data = [[VI mil·lenni aC]]-[[V mil·lenni aC]]
▲| lloc = Costes del [[Mediterrani]] occidental
▲| tema = Zona d'influència
}}
La '''ceràmica cardial''' rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de [[closca|petxines]] d'[[escopinya|escopinyes]], d'un bivalve anomenat tradicionalment ''[[Cardium]]'' (o algun derivat com ''Dinocardium'' o ''Acanthocardia''), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor. Encara que es van utilitzar diverses espècies, aquestes han estat [[Classificació científica|determinades]] gairebé sempre com a ''Cerastoderma echinatum'', o algun altre membre de la [[Família (biologia)|família]] dels [[Cardiidae]]). Sabent que els ''Cardiidae'' no eren els únics motius decoratius d'aquest tipus de ceràmica (ja que inclou impressions de dits, o ''digitacions'' i ''ungulacions'', impressions amb un punxó, cordons, etc.) a vegades es prefereix l'ús de la denominació de '''''ceràmica impresa''''' o '''''ceràmica montserratina''''', ja que és força present en jaciments de la serra de [[Montserrat]].
La ceràmica cardial és característica d'un dels primers estadis del [[neolític]] de la [[Mar Mediterrània|Conca mediterrània]], durant els mil·lennis sisè i cinquè aC, incloent-hi les zones costaneres de l'àrea dels [[Balcans]] fins a les costes del [[Principat]] i del [[País Valencià]], encara que la seva influència arriba fins a les costes atlàntiques europees. S'oposa a la [[Cultura de la ceràmica de bandes|ceràmica lineal]], a la [[cultura de la ceràmica cordada]] i la [[cultura de la ceràmica de la pinta]].
== Origen ==
[[Fitxer:Dinocardium robustum.jpg|
És difícil determinar l'origen de la ceràmica cardial. Els exemples més antics procedeixen de [[Síria]] i el [[Líban]], en el setè mil·lenni, on existia una antiga tradició de ceràmica impresa amb petxines de mol·luscs (''cultura de Biblos'').<ref>{{ref-llibre
| cognom=Chapa Brunet |nom=Teresa
Línia 44 ⟶ 32:
| isbn = 8470900668
| pàgines=p. 169
}}</ref> on semblen trobar-se els més antics exemplars d'impressionants cardials del sisè mil·lenni. Tanmateix, si exceptuem la mateixa ceràmica, aquesta cultura té manca d'altres aspectes [[neolític]]s, ja que les restes ens parlen de caçadors, recol·lectors i pescadors, habitants de coves, amb una panòplia típicament [[Mesolític|mesolítica]], probablement culturitzats per altres pobles més avançats, els quals coneixerien l'agricultura i la ramaderia.
En aquell mateix mil·lenni, sense abandonar la seva tradició econòmica (caça, recol·lecció, pesca) sembla que s'hagi produït la transició, incorporant-se les noves característiques plenament neolítiques com el cultiu de [[cereals]], la [[ramaderia]] d'[[caprinae|ovicàprides]] i un augment de la presència de la ceràmica impresa que s'enriqueix amb nous motius decoratius.{{clear|both}}
== Difusió ==
S'ha inferit que la difusió de la ceràmica cardial sols és possible gràcies a les grans capacitats de navegació dels seus pobles, ja que entre les restes bromatològiques apareixen espècies pròpies de mar endins; i que mitjançant la navegació es van expandir per una gran part del Mediterrani. Però no hi ha proves sòlides, tan sols al sud d'Itàlia, i és més segur pensar que la difusió cardial fos a causa d'una onada de novetats tècniques que va arrelar en la població autòctona epipaleolítica abans que a una [[migració]] demogràfica generalitzada.
▲S'ha inferit que la difusió de la ceràmica cardial sols és possible gràcies a les grans capacitats de navegació dels seus pobles, ja que entre les restes bromatològiques apareixen espècies pròpies de mar endins; i que mitjançant la navegació es van expandir per una gran part del Mediterrani. Però no hi ha proves sòlides, tan sols al sud d'Itàlia, i és més segur pensar que la difusió cardial fos a causa d'una onada de novetats tècniques que va arrelar en la població autòctona epipaleolítica abans que a una [[migració]] demogràfica generalitzada.
El cas és que creuen el [[mar Adriàtica|mar Adriàtic]] i colonitzen [[Pulla]] (Molfetta és l'únic lloc on sembla haver-hi existit una autèntica immigració de gent dels Balcans<ref name="brezillon">{{ref-llibre
Línia 73 ⟶ 60:
== No va existir una cultura cardial ==
[[Fitxer:Cardial fragmento.png|
El que en queda no és massa espectacular, ja que es tracta, sens dubte, d'un poble neolític bastant primitiu, excepte per les seves suposades capacitats nàutiques. És difícil parlar d'una «cultura cardial» ben definida, a causa d'innumerables variants regionals, i és millor referir-se, simplement, amb un «horitzó amb ceràmiques cardials» o, millor, amb ceràmiques impreses, generalitzant. Al sud-est d'Itàlia, s'agrupa la denominació de «cultura de Molfetta» (que, a més sembla més antiga); a Sicília s'utilitza l'expressió ''«cultura de Stentinello»''. El nord d'Itàlia i el sud de França formarien una col·lectivitat on els seus màxims jaciments són Arene Candide ([[Itàlia]]). Châteauneuf-lès-Martigues i ''Roucadour'' ([[França]]). El litoral dels Països Catalans tenen el seu jaciment estrella a la Cova de l'Or, però també a La Sarsa ([[País Valencià]]), on es parla de la ''«cultura montserratina»''. Les influències cardials arriben fins a [[Portugal]], on hi trobem manifestacions capsianes; al [[Àfrica del nord|nord d'Àfrica]], també inclouen aquestes ceràmiques impreses.<ref name="brezillon"/>
[[Fitxer:Cerámica cardial-La Sarsa (España).jpg|
Actualment, es qüestiona aquesta sobreestimada influència en la difusió del [[neolític]], enfront d'altres cultures locals més importants (i on els avanços arqueològics s'estan demostrant de més antiguitat), però és innegable que van deixar grans trets distintius. La ceràmica cardial occidental sol tenir un fons arrodonit i siluetes ovoides, a vegades amb coll. La decoració, ja descrita, presenta impressions al fang fresc de petxines, dits, ungles i punxons amb motius amb forma de bandes i triangles. S'associen a una indústria lítica amb abundants [[micròlit]]s geomètrics (evidenciant la importància de la caça), perforadors i espàtules d'os. També hi ha ornaments com braçalets de pedra, denes de collarets i penjolls de petxines; i els molins barquiformes o de vaivé, així com importants apartaments alimentaris marins (peix i marisc).
Línia 91 ⟶ 78:
== Referències ==
{{
== Bibliografia ==
| cognom = Menéndez Fernández |nom=Mario
| cognom2=Jimeno Martínez |nom2=Alfredo
Línia 102 ⟶ 89:
| editorial = Alianza editorial |lloc=Madrid
| isbn = 84-206-2888-3
}}
{{Commonscat}}
{{Cultures neolítiques d'Europa}}
{{ORDENA:Ceramica Cardial}}
[[Categoria:Neolític]]
[[Categoria:Ceràmica|Cardial]]
| |||