Saltar al conteníu

bellota

De Wikcionariu
La revisión del 30 ago 2022 a les 06:53 por Limotecariu (alderique | contribuciones) (Páxina creada con «={{-ca-}}= {{-pron-|{{ca-or}} [ bəˈʎɔ.tə ]; {{ca-occ}} [ beˈʎɔ.ta ]}} =={{sustantivu|ca}}== {{ca-sus-f|bellotes}} # {{sem|Botánica|ca}} Abeyota, llande. {{-sinon-}} * gla, aglà {{-rel-}} * roure; faja ==Referencies== * {{DIEC}} * {{DNV}} ={{-es-}}= {{-pron-|{{es-nonye}} [ beˈʎo.ta ]; {{es-ye}} [ beˈʝo.ta ]}} =={{sustantivu|es}}== {{es-sus-f}} # {{sem|Botánica|es}} Abeyota, llande. {{-rel-}} * roble;…»)
(difs.) ←Revisión anterior | Revisión actual (difs.) | Revisión siguiente→ (difs.)

Catalán

[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ bəˈʎɔ.tə ]; catalán occidental [ beˈʎɔ.ta ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular bellota; plural bellotes

  1. (Botánica) Abeyota, llande.

Sinónimos

Pallabres rellacionaes

Referencies

[editar]
  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.


Español

[editar]

Pronunciación y silabación: non yeísta [ beˈʎo.ta ]; yeísta [ beˈʝo.ta ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular bellota; plural bellotas

  1. (Botánica) Abeyota, llande.

Pallabres rellacionaes

Referencies

[editar]
  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.