Diferencies ente revisiones de «Agatha Christie»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo URL
m iguo testu: l'harmonía => la harmonía
Etiqueta: Revertido
Llinia 148:
N'España, les sos coleiciones fueron desaxeradamente populares dende los años 1940, especialmente les ediciones realizaes por editorial Molín na so coleición Biblioteca Oro. En 2011, la escritora madrilana [[Ana Campoy]] publicó la coleición infantil ''Les aventures de Alfred & Agatha'', na que recreó la infancia de Christie por aciu casos detectivescos xunto a [[Alfred Hitchcock]] tamién na so niñez.<ref>«[http://www.edebe.com/publicaciones-xenerales/llibros-coleccion-les aventures-de-alfred--agatha=128=1 Les aventures de Alfred & Agatha]» edebe.com. Consultáu'l 11 de setiembre de 2012.</ref>
 
L'autora [[Margery Allingham]] escribió en 1950 que Christie entretuviera a «más persones mientres más hores al empar que cuasi cualesquier otru escritor de la so xeneración»,<ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/1990/09/15/arts/all-aboard-the-agatha-christie-centennial-is-rolling.html?scp=3&sq=&pagewanted=2 |títulu=All Aboard! The Agatha Christie Centennial Is Rolling |fechaaccesu=21 d'avientu de 2011 |fecha=15 de setiembre de 1990 |editorial=New York Times |ubicación=Estaos Xuníos |idioma=inglés |cita=}}</ref> ente que ''[[El País]]'' publicó que, magar toles crítiques posibles, la obra de la «prototípica dama del crime [...] tien virtúes clamorosas: l'la harmonía xeneral del rellatu y el gustu pol xuegu cerebral».<ref name="pais">{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/cultura/mitica/Agatha/Christie/elpepicul/20040627elpepicul_6/Tes |títulu=La mítica Agatha Christie |fechaaccesu=21 d'avientu de 2011 |apellíu=Giménez Bartlett |nome=Alicia |fecha=27 de xunu de 2004 |editorial=El País |idioma= |cita=}}</ref>
 
[[Ficheru:Agatha Christie Memorial (cropped).jpg|thumb|right|260px|Bustu de Christie en Londres.]]