Diferencies ente revisiones de «Cine de Xapón»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
Llinia 2:
El '''cine de Xapón''' (日本映画; ''Nihon-Eiga'') tien una hestoria que toma más de 100 años. La importación dende Francia d'un [[cinematógrafu]] de los [[hermanos Lumière]] en 1897 marcó los alboreceres del cine en Xapón.<ref name="NAKAGAWA">{{cita web |url= http://www.festival-cannes.com/es/infos-communiques/info/articles/el-cine-japones-y-el-festival-de-cannes |títulu= El cine xaponés y el festival de Cannes |fechaaccesu=21 de febreru de 2018 |apellíu= Nakagawa |nome= Yokichi |fecha= 27 de xineru de 2011 |sitiuweb= Festival de Cannes }}</ref>
 
Xapón tien una de les industries cinematográfiques más antigües y más grandes del mundu; en 2010, foi'l cuartu más grande productor de llargumetraxes a nivel mundial.<ref>{{cita web|títulu=Top 50 countries ranked by number of feature films produced, 2005–2010 |url=http://screenaustralia.gov.au/research/statistics/acompfilms.asp |obra=Screen Australia |fechaaccesu=14 de xunetu de 2012 |deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121027152501/http://screenaustralia.gov.au/research/statistics/acompfilms.asp |fechaarchivu=27 d'ochobre de 2012 }}</ref> Xapón ganó cuatro veces el Premiu [[Óscar a la meyor película de fala non inglesa]], más que cualesquier otru país asiáticu.<ref>{{cita web |url= http://revistacultural.ecosdeasia.com/asia-en-los-oscars-meyor-pelicula-de-fala-non-inglesa/ |títulu= Asia nos Oscars: Meyor película de fala non inglesa |fechaaccesu= 22 de febreru de 2018 |fecha= 23 de febreru de 2015 |sitiuweb= Ecos d'Asia }}</ref>
 
== Xéneros ==
Llinia 18:
La primera [[cámara de cine]] importada a Xapón foi fabricada por [[Gaumont (compañía cinematográfica)|Gaumont]]. Con esta cámara se filmó delles vegaes a [[geishas]] de Tokyo, considerandose como la primer película d'entretenimientu rodada nel país.<ref name="NAKAGAWA"/> Sicasí, la pieza de kabuki Momijigari, con un conteníu puramente teatral, ye la que se considera como la primer producción cinematográfica xaponesa siendo rodada en 1899 por Tsunekichi Shibata, un inxenieru en fotografía.<ref name="NAKAGAWA"/>
 
La primera [[Estrella (cine)|estrella del cine]] xaponés foi [[Matsunosuke Onoe]],<ref>{{cita web |url= http://www.marienbad.com.ar/noticia/afayen-filme-perdíu-onoe-matsunosuke |títulu= Afayen filme perdíu de la primer estrella de cine de Xapón |fechaaccesu=22 de febreru de 2018 |fecha= 15 d'ochobre de 2015 |sitiuweb= Marienbad }}</ref> un [[actor]] de [[kabuki]] qu'apaeció en más de 1.000 películes, sobremanera curtiumetraxes, ente [[1909]] y [[1926]]. Él y el direutor [[Shozo Makino]] volvieron populares a les películes del xéneru ''[[jidaigeki]]''.<ref>{{Cita web |url=http://www.matsudafilm.com/matsuda/c_pages/c_de.html |títulu=Who's Who in Japanese Silent Films |fechaaccesu=5 de xineru de 2007 |formatu=html |obra=Matsuda Film Productions |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061215153327/http://www.matsudafilm.com/matsuda/c_pages/c_de.html |fechaarchivu=2006-12-15 }}</ref> Tocantes a les actrices xaponeses, la primera n'apaecer profesionalmente nuna película foi [[Tokuko Nagai Takagi]], quien apaeció en cuatro curtiumetraxes de la productora estauxunidense [[Thanhouser Company]] ente 1911 y 1914.<ref>{{Cita web |url=http://www.brightlightsfilm.com/30/tokuko.html |títulu=Tokuko Nagai Takaki: Japan's First Film Actress |fechaaccesu=5 de xineru de 2007 |formatu=html |obra=Bright Lights Film Journal 30 (October 2000) |apellíu=Cohen |nome=Aaron M. |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090714071727/http://www.brightlightsfilm.com/30/tokuko.html |fechaarchivu=2009-07-14 }}</ref>
 
Mientres el periodu del [[cine mudu]], la mayor parte de les [[Sala de proyección|sales de cine]] emplegaben a ''[[benshi]]s'', narradores que les sos dramátiques llectures acompañaben al filme y a la so banda sonora, que al igual que n'[[Occidente]], yera davezu interpretada en vivu.<ref>{{cita web |url= https://www.rtve.es/alacarta/audios/asia-güei/hora-asia-katsudo-benshi-voz-del cine mudu-05-06-14/2600255/ |títulu= La hora d'Asia |fechaaccesu=22 de febreru de 2018 |fecha= 5 de xunu de 2014 |sitiuweb= [[RTVE]] }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-benshi-una-remarcable-esperiencia-xaponesa-de cine sonoru--0/html/ff8bc5y4-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html |títulu= El «Benshi», una remarcable esperiencia xaponesa de cine sonoru |fechaaccesu= 22 de febreru de 2018 |apellíu= Tharrats |nome= Joan-Gabriel |sitiuweb= [[Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]] }}</ref> Dientro d'esti xéneru dalgunos de los más comentaos filmes son los del realizador [[Kenji Mizoguchi]].
 
Catástrofes como'l [[terremotu del Gran Kanto de 1923]], los [[Bombardéu de Tokiu|bombardeos sobre Tokiu mientres la Segunda Guerra Mundial]],<ref>{{cita llibru |apellíu= Montejo |nome= Ángel |títulu= Sexualidá, psiquiatría y cine |url= https://books.google.com.co/books?id=tUOg5amIXD0C&lpg=PA201&ots=UwxXmlnui1&dq=El%20grave%20terremotu%20de%201923%2C%20el%20bombardéu%20de%201945&pg=PA201#v=onepage&q=El%20grave%20terremotu%20de%201923,%20el%20bombardéu%20de%201945&f=false |añu= 2010 |editorial= Glosa |allugamientu= |isbn= 8474294762 |páxines= 201 }}</ref> xuníos a los efeutos naturales del tiempu y el mugor sobre l'entós más fráxil [[celuloide]], contribuyeron a que subsistan bien pocos filmes d'esti periodu.