Diferencies ente revisiones de «Segunda vuelta eleutoral»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: fixo => fizo |
m iguo testu: legitimar => llexitimar |
||
(Nun s'amuesen 4 revisiones intermedies de 2 usuarios) | |||
Llinia 124:
Sicasí, cuando la fórmula que resultara más votada na primera vuelta haber llográu'l cuarenta per cientu (40 %) a lo menos de los votos afirmativos válidamente emitíos y, amás, esistiera una diferencia mayor de diez puntos porcentuales (10 %) respectu del total de los votos afirmativos válidamente emitíos sobre la fórmula que lu sigue en númberu de votos, los sos integrantes tamién van ser proclamaos como presidente y vicepresidente de la Nación.
Esto ye, hipotéticamente daríase'l fechu de que nun diríen a segunda vuelta dos candidatos, unu col 45,01 % y otru col 35 % de los votos afirmativos válidamente emitíos (una y bones el primeru llogró más del 45 %), pero sí diríen a segunda vuelta si dambos llograren un 45 % (
Esta particular regla pa la segunda vuelta foi diseñada dientro del [[Pactu de
Pa concluyir, en casu de tener que recurrir a una segunda vuelta, esta realizaráse ente los dos fórmules de candidatos más votaes, dientro de los trenta díes de celebrada l'anterior».
Llinia 134:
La [[Constitución Política de la República de Chile de 1980|Constitución de 1980]], redactada mientres el [[Réxime Militar (Chile)|Réxime Militar]], instauró'l sistema eleutoral de dos vueltes pa les [[presidente de Chile#Eleición presidencial|eleiciones presidenciales]]. Primeramente, conforme a la [[Constitución Política de la República de Chile de 1925|Constitución de 1925]], si nengún candidatu presidencial algamaba la mayoría absoluta de los votos na correspondiente eleición, tenía de ser el [[Congresu Nacional de Chile|Congresu Plenu]] quien tenía d'escoyer como presidente a unu de los dos candidatos más votaos, anque por tradición esti siempres votó a favor del candidatu cola mayoría relativa de los votos. L'usu del Congresu Plenu pa confirmar al candidatu con mayor númberu de votos asocedió en cuatro oportunidad mientres la vixencia de la Constitución de 1925, incluyendo la [[eleición presidencial de Chile (1970)|eleición presidencial de 1970]] ganada por [[Salvador Allende]], derrocáu por un [[Golpe d'Estáu en Chile de 1973|golpe d'estáu]] trés años dempués.
El sistema de segunda vuelta, sicasí, namái debutó efeutivamente na tercer eleición presidencial tres el [[Transición a la democracia (Chile)|torna a la democracia]]. Nes [[Eleición presidencial de Chile de 1999-2000|eleiciones presidenciales de 1999]], [[Ricardo Lagos Escobar]] y [[Joaquín Lavín]] algamaron
La esistencia d'una segunda vuelta nun sistema principalmente [[Bipartidista#Bipartidismu en Chile ya Indonesia|bipartidista]] (compuestu por dos grandes coaliciones, la [[Concertación de Partíos pola Democracia|Concertación]] (actual [[Nueva Mayoría (Chile)|Nueva Mayoría]]) y l'[[Alianza (Chile)|Alianza per Chile]] (actual [[Chile Vamos]])) fizo que dellos políticos manifiesten que la primer vuelta hai de ser considerada, de cierta forma, como una alternativa a la realización d'[[eleición primaria|eleiciones primaries]] dientro de los conglomeraos. En 2005, ante la esistencia de dos candidatos (Piñera y Lavín), l'Alianza per Chile decidió nun realizar primaries y llevar dambes candidatures hasta la primer vuelta, comprometiéndose dambos candidatos en sofitar al eventual ganador mientres la segunda vuelta. En 2009, les primaries entamaes pola Concertación desaguaron en que [[Marco Enríquez-Ominami]], quien pidía participar nelles, arrenunciara al Partíu Socialista y compitiera como candidatu independiente en primer vuelta, lo que según dalgunos condicionaría la resultancia final de la eleición.
Llinia 175:
== Posibilidaes de reforma ==
El sistema de segunda vuelta utilizar n'eleiciones de mayoría y xeneralmente na eleición de presidentes. L'oxetivu ye
En [[Nicaragua]], n'avientu de 2013, el congresu esanició la segunda vuelta eleutoral: antes en Nicaragua pa realizase la segunda vuelta riquíase'l 35 % de los votos, agora queda esaniciada la segunda vuelta.
Llinia 190:
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Sistemes eleutorales]]
|