Diferencies ente revisiones de «Segunda vuelta eleutoral»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plurales |
m iguo testu: legitimar => llexitimar |
||
(Nun s'amuesen 22 revisiones intermedies de 4 usuarios) | |||
Llinia 1:
'''Segunda vuelta eleutoral
Esta institución naz nel [[sieglu XIX]], per primer vegada en 1852 cola instauración del [[Segundu Imperiu Francés]] de [[Napoleón III]]. Depués aplícase nuevamente na [[III República]] y surde con gran fuercia na [[V República]] al traviés de la [[Constitución francesa de 1958]]. Ye una institución eleutoral paradigmática del [[derechu eleutoral]] y [[derechu constitucional|constitucional]] francés.
Llinia 5:
N'otres pallabres, cuando nuna eleición [[presidente|presidencial]] nengunu de los candidatos supera un determináu porcentaxe de los votos (polo xeneral mayoría absoluta), realízase una segunda vuelta pa decidir ente los dos primeros candidatos. Trátase pos d'una eventual etapa del procesu d'eleición d'una autoridá.
▲== Países qu'utilicen balotaje ==
Estos son los países qu'utilicen la segunda vuelta eleutoral:
{{llista de columnes|3|
Línea 34 ⟶ 32:
* [[Rumanía]]
* [[Serbia]]
* [[
* [[Uruguái]]
* [[Zimbabue]]
Línea 60 ⟶ 58:
* [[Xeorxa]]
* [[Guinea]]
* [[Guinea
* [[Irán]]
* [[Kazakstán]]
Línea 95 ⟶ 93:
}}
== Tipos de
Esisten siquier tres tipos de segunda vuelta eleutoral:<ref>{{cita web|autor=Fernando Barrientos|títulu=Cinco Tesis sobre la Segunda Vuelta Eleutoral|url=https://criticacida.wordpress.com/2010/01/13/cinco-tesis-sobre-la-segunda-vuelta-eleutoral/|fecha=9 de mayu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161012174310/https://criticacida.wordpress.com/2010/01/13/cinco-tesis-sobre-la-segunda-vuelta-eleutoral/|fechaarchivu=12 d'ochobre de 2016}}</ref>
Línea 102 ⟶ 100:
* '''Con mecanismu d'accesu simple''': Si nengún candidatu llogra una mayoría absoluta (más del 50 %), entós celébrase la segunda vuelta eleutoral ente los dos candidatos más votaos. Gran parte de los países d'América Llatina que contemplen la segunda vuelta eleutoral solu señalando esta norma. Esti tipu de sistema de votación esiste en Brasil (introducción en 1988), Chile (1989), Colombia (1991), Ecuador (1979-1998), El Salvador (1983), Guatemala (1985), Perú (1979), R. Dominicana (1996) y Uruguái (1996).
* '''Con mecanismu compuestu d'accesu''': onde la norma establez ciertos requisitos pa celebrar la segunda vuelta eleutoral. Nel casu d'[[Arxentina]] (1994), gana en primer vuelta'l candidatu que consiguió más del 45 % de los votos, o más del 40 % y con una diferencia de más de 10 puntos col segundu candidatu. Si nengunu llogra superar estos requisitos, dir a una segunda vuelta. Casu contrariu, p'aportar a la segunda vuelta eleutoral la resultancia de la 1ª vuelta ente los dos candidatos ten de ser zarráu, esto ye, menor al 10 %. Mecanismu similar esiste n'Ecuador (1988), Nicaragua (1987), onde s'esixe una diferencia de 5 % y Costa Rica (1949), anque nesta postrera basta col 40 %. Pa dellos analistes la segunda vuelta considérase un tipu de sistema eleutoral que sirve pa maximizar la llexitimidá d'orixe. Sicasí los efeutos de la segunda vuelta eleutoral son cuestionables, porque a la lluz de los años los resultaos amosaron que tiende a operar en sentíu contrariu a los oxetivos pa los que s'adoptó.<ref>{{cita publicación|apellíu=Barrientos del Monte|nome=Fernando|títulu=La Segunda Vuelta Eleutoral y la Gobernabilidad nos Sistemes Políticos Llatinoamericanos|publicación=Apuntes
** Una forma ye que na primer vuelta declárase ganador al candidatu que llogra la mayoría absoluta (metá más unu de los sufraxos válidos), en casu contrariu realízase una segunda vuelta (colos mesmos candidatos o aquellos que superen ciertu porcentaxe de los votos válidamente emitíos) na cual ye declarada electa la primer mayoría relativa.
** Una variante ye que nel casu que na primer vuelta nun haya ganador con mayoría absoluta, efectúese una segunda vuelta colos dos primeres mayoríes, declarando ganador al que tenga la mayoría de los votos.
== Segundes vueltes per países ==
Cada país qu'utiliza sistemes
Nestos países,
autor = Koldo Echebarría; Ernesto Stein; Mariano Tommsi;
| editorial = Bancu Interamericano de Desenvolvimientu |
Línea 120 ⟶ 118:
=== Arxentina ===
Na [[Arxentina]], la [[Constitución de la Nación Arxentina|Constitución]] de 1994 estableció la eleición presidencial direuta con segunda vuelta. La constitución indica que na primer vuelta van ser proclamaos [[presidente de la Nación Arxentina|presidente]] y vicepresidente los integrantes de la fórmula que resultara más votada si esta haber llográu más del cuarenta y cinco per cientu (45 %) de los votos afirmativos válidamente emitíos.
Línea 126 ⟶ 124:
Sicasí, cuando la fórmula que resultara más votada na primera vuelta haber llográu'l cuarenta per cientu (40 %) a lo menos de los votos afirmativos válidamente emitíos y, amás, esistiera una diferencia mayor de diez puntos porcentuales (10 %) respectu del total de los votos afirmativos válidamente emitíos sobre la fórmula que lu sigue en númberu de votos, los sos integrantes tamién van ser proclamaos como presidente y vicepresidente de la Nación.
Esto ye, hipotéticamente daríase'l fechu de que nun diríen a segunda vuelta dos candidatos, unu col 45,01 % y otru col 35 % de los votos afirmativos válidamente emitíos (una y bones el primeru llogró más del 45 %), pero sí diríen a segunda vuelta si dambos llograren un 45 % (
Esta particular regla
Pa concluyir, en casu de tener que recurrir a una segunda vuelta, esta realizaráse ente los dos fórmules de candidatos más votaes, dientro de los trenta díes de celebrada l'anterior».
El 22 de payares de 2015 apostóse'l
=== Chile ===
La [[Constitución Política de la República de Chile de 1980|Constitución de 1980]], redactada mientres el [[Réxime Militar (Chile)|Réxime Militar]], instauró'l sistema eleutoral de dos vueltes pa les [[presidente de Chile#Eleición presidencial|eleiciones presidenciales]]. Primeramente, conforme a la [[Constitución Política de la República de Chile de 1925|Constitución de 1925]], si nengún candidatu presidencial algamaba la mayoría absoluta de los votos na correspondiente eleición, tenía de ser el [[Congresu Nacional de Chile|Congresu Plenu]] quien tenía d'escoyer como presidente a unu de los dos candidatos más votaos, anque por tradición esti siempres votó a favor del candidatu cola mayoría relativa de los votos. L'usu del Congresu Plenu pa confirmar al candidatu con mayor númberu de votos asocedió en cuatro oportunidad mientres la vixencia de la Constitución de 1925, incluyendo la [[eleición presidencial de Chile (1970)|eleición presidencial de 1970]] ganada por [[Salvador Allende]], derrocáu por un [[Golpe d'Estáu en Chile de 1973|golpe d'estáu]] trés años dempués.
El sistema de segunda vuelta, sicasí, namái debutó efeutivamente na tercer eleición presidencial tres el [[Transición a la democracia (Chile)|torna a la democracia]]. Nes [[Eleición presidencial de Chile de 1999-2000|eleiciones presidenciales de 1999]], [[Ricardo
La esistencia d'una segunda vuelta nun sistema principalmente [[Bipartidista#Bipartidismu en Chile ya Indonesia|bipartidista]] (compuestu por dos grandes coaliciones, la [[Concertación de Partíos pola Democracia|Concertación]] (actual [[Nueva Mayoría (Chile)|Nueva Mayoría]]) y l'[[Alianza (Chile)|Alianza per Chile]] (actual [[Chile Vamos]]))
=== Colombia ===
La [[Constitución de Colombia de 1991|Constitución de 1991]] estableció la eleición del presidente y vicepresidente de la República por mayoría absoluta; si nenguna fórmula consiguir, los dos votaciones más altes van enfrentase tres selmanes dempués en segunda vuelta eleutoral. Presentóse segunda vuelta nes eleiciones de [[Eleiciones presidenciales de Colombia de 1994|1994]] ([[Ernesto Samper]] contra [[Andrés Pastrana]]), [[Eleiciones presidenciales de Colombia de 1998|1998]] ([[Andrés Pastrana]] contra [[Horacio Serpa]]), [[Eleiciones presidenciales de Colombia de 2010|2010]] ([[Juan Manuel Santos]] contra [[Antanas Mockus]]) y en [[Eleiciones presidenciales de Colombia de 2014|2014]] ([[Juan Manuel Santos]] contra [[Óscar Iván Zuluaga]]). La ventaya de más de 20 puntos porcentuales de Santos sobre Mockus na primer vuelta de 2010,
=== Costa Rica ===
El presidente y
=== Cuba ===
Línea 150 ⟶ 148:
=== Ecuador ===
Establecer l'Asamblea Nacional Constituyente que funcionó ente 1997-1998. Tipu d'eleición: direuta. El votu ye obligatoriu. Fórmula eleutoral: El presidente y
Dende la promulgación de la Constitución del 2008, si na primer votación nengún binomiu llograra mayoría absoluta, va realizase una segunda vuelta eleutoral dientro de los siguientes cuarenta y cinco díes, y nella van participar los dos binomios más votaos na primer vuelta. Nun va ser necesaria la segunda votación si'l binomiu que consiguió'l primer llugar llogra siquier el cuarenta per cientu de los votos válidos y una diferencia mayor de diez puntos porcentuales sobre la votación llograda pol binomiu allugáu nel segundu llugar.
=== Francia ===
En [[Francia]], la Constitución de 1958
=== Perú ===
Nel [[Perú]], si nengún candidatu llogra superar el 50 % de los votos válidamente emitíos, produzse la segunda vuelta, qu'enfrenta a los dos [[candidatu|candidatos]] qu'algamaron los dos primeros llugares nes eleiciones [[presidente|presidenciales]]. En dambes etapes la participación ye universal y obligatoria, ye dicir pa tolos [[ciudadanu|ciudadanos]] aptos (mayores de 18 años d'edá ya inscritos nel padrón eleutoral, siendo votu facultativu pa mayores de 70 años)).
Tamién s'utiliza la modalidá de segunda vuelta eleutoral pa escoyer [[Rexones
=== República Dominicana ===
Línea 170 ⟶ 168:
N'[[Uruguái]], a partir de l'aprobación de la [[Constitución d'Uruguái de 1997|reforma constitucional de 1996]], el calendariu eleutoral amplióse. Si nel últimu domingu d'ochobre nengún candidatu llogra superar el 50 % de los votos emitíos (incluyíos votos «en blancu» y anulaos), produzse la segunda vuelta l'últimu domingu de payares, qu'enfrenta a los [[candidatu|candidatos]] qu'algamaron los dos primeros llugares nes eleiciones [[presidente|presidenciales]].
Esta segunda vuelta foi operativa en cuatro causes:
* Cuando nes [[eleiciones presidenciales d'Uruguái de 1999|eleiciones de 1999]] resultó escoyíu [[Jorge Batlle]] del [[Partíu Coloráu (Uruguái)|Partíu Coloráu]] (que na primera vuelta algamara un 31,93 % de los votos) frente a [[Tabaré Vázquez]] (quien llograra un 39,06 % na primer vuelta). Agora bien, na siguiente [[eleiciones presidenciales d'Uruguái de 2004|eleución en 2004]], el candidatu ganador llogró un 50,45 % en primer vuelta. Hai analistes{{quién}} políticos que consideren qu'esta reforma produció un efectu de "segunda vuelta anticipada" na primer vuelta, onde dellos eleutores definieron el so votu "a candidatu ganador".
* La segunda ocasión, en [[eleiciones presidenciales d'Uruguái de 2009|2009]], cuando nes eleiciones del 25 d'ochobre [[José Mujica]], candidatu del [[Frente Ampliu (Uruguái)|Frente Ampliu]] llogró'l 47,96 % de los votos frente a [[Luis Alberto Lacalle|Lluis A. Lacalle]] del [[Partíu Nacional (Uruguái)|Partíu Nacional]] con un 29,07 % de los sufraxos, el 22 de payares realizó la segunda vuelta siendo la fórmula Mujica-Astori victoriosa col 52,39 % de los votos válidos y la fórmula opositora llogró 43,51 % de los votos válidos.
* Per tercer vegada hubo segunda vuelta'l 23 de payares de 2014 ente la fórmula Tabaré Vázquez-[[Raúl Sendic]] y la fórmula opositora Luis Lacalle Pou-[[Jorge Larrañaga]]. Nestes últimes eleiciones resultó nuevamente elixíu como presidente Tabaré Vázquez.
* Na última eleución nacional del 27 d'ochobre de 2019, nengunu de los candidatos algamó la mayoría absoluta pa consagrase ganador en "primer vuelta", polo que foi necesaria la segunda vuelta que se celebró'l 30 de payares ente la fórmula [[Luis Alberto Lacalle Pou]]-[[Beatriz Argimón]] (ganadora) y la de [[Daniel Martínez Villamil]]-[[Graciela Villar]].
== Posibilidaes de reforma ==
El
En [[Nicaragua]], n'avientu de 2013, el congresu esanició la segunda vuelta eleutoral: antes en Nicaragua pa realizase
N'[[Hondures]], en 2016 nel Congresu analizar colos partíos representaos , el discutiniu p'aprobar una segunda vuelta eleutoral col 51% de los votos válidos pal presidente y trés vicepresidentes.
Línea 186 ⟶ 188:
{{Tradubot|Segunda vuelta electoral}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Sistemes eleutorales]]
|